El WhatsApp treu fum

A les 07.15 hores del matí es desperta el meu mòbil a la tauleta de nit. El meu nebot Alejandro, a Sydney, em diu que ha connectat la tele i que allà no retransmeten el partit, que no surt ni Cristiano Ronaldo ni Messi. Que què passa. Li dic, entre somnis, que el partit es juga a Madrid, al fortí del Bernabéu, i que és a les meves 18.15 hores, no a les seves 18.15. És a dir, que repeteixi l'operació a les 04.15 hores ¡de diumenge! “Era una broma”, m'explica, doncs vaja, noiet, són les set del matí d'un dissabte.

I, a partir d'aquí, la bogeria. No sé el seu mòbil, no sé el seu WhatsApp, però el meu tot el matí que està ple de missatges. Tot són resultats i, en gairebé tots ells, guanya el Barça. Els meus amics blancs estan esperant que comenci el partit i, segur, segur, que quan ells obrin el marcador llavors, sí, ¡allau de missatges! i bromes. No, no, zero insults.

Noto massa eufòria al meu mòbil i molt poca discreció en els resultats. Dubtes sobre si torna Messi. Pitjor encara, si sé si torna Messi. ¡I què se jo! Sí, sí, tu ho saps. Què he de saber. Els dic el que va dir Luis Enrique a la conferència de premsa d'ahir “si heu tingut paciència fins divendres, tingueu paciència fins a una hora abans del partit”.

Notícies relacionades

Netanyahu dinamita la treva

Una treva, moltes incògnites

Els dic que juga Casemiro, que és la muralla de Benitez, que diu que surt a l'atac. Els explico que diuen que James es queda a la banqueta i surt Isco, el filigraner. Augmenta la golejada. Els dic que no es tornin bojos, que pot passar de tot. Em diuen que som líders i que és el moment de sentenciar-los, que en això ens va el títol i la Pilota d'Or de Messi. ¡Això, el 21 de novembre, campions! S'han acabat les urgències històriques i el pessimisme a can Barça.

No sé si apagar el mòbil o llençar-lo. Sort que quan em torni a trucar Alejandro seran les vuit del vespre a Barcelona. Sort.