Els DISSABTES, CIÈNCIA
França i el valor de la investigació
La ciència en llibertat és un potent factor econòmic i cultural en un país que avui pateix el terrorisme
La llibertat i la creativitat que hi ha a França la fan un objectiu preferent del terrorisme. La llista de les persones mortes en els atemptats de París ens dóna un retrat de gent que surt a sopar o a assistir a un concert un divendres a la nit en un dels barris més joves de la ciutat. Moltes de les víctimes eren estudiants, treballadors o professionals joves, artistes o sindicalistes. És una mostra de la societat francesa lliure i diversa. França ha estat històricament un dels centres creadors de la cultura però també de la ciència mundial. Les transformacions que pateix el país i Europa en el seu conjunt fan que els francesos es plantegin com han d'adaptar la seva ciència i les seves universitats als nous temps. Per molt que se senti amenaçada, no podem pensar la societat francesa sense el seu sentit de la llibertat i dels drets individuals que han fet que el conreu de la cultura i de la ciència hi sigui tan favorable.
L'estructura actual de la ciència francesa és conseqüència de decisions que es van prendre just abans i just després de la segona guerra mundial. El sistema universitari francès és complex per l'existència juntament amb les universitats, que segueixen sent d'accés lliure la gran majoria, de les que s'anomenen grandes écoles a les quals s'entra per concurs i en què es formen no tan sols els membres dels cossos administratius de l'Estat, sinó també els dirigents de les grans empreses. Aquells que van ser testimonis i actors de les grans revolucions científiques de la primera meitat del segle XX van proposar que la manera de recolzar la recerca al seu país seria la creació d'una organització, externa a les universitats però que hi estigués lligada, que permetés una recerca lliure i de qualitat. Així va néixer el Centre Nacional de la Recerca Científica (CNRS) a mitjans de l'any 1939 que s'emmarcava en el conjunt de reformes socials que el Front Popular de França havia propulsat durant els anys 30.
En aquests moments, el CNRS és una institució de més de 30.000 persones on s'hi fa recerca en gairebé totes les disciplines bàsiques de la ciència. És una de les institucions de recerca més grans del món. Hi ha més de 1.000 unitats de recerca, la majoria de les quals són mixtes amb les universitats. Durant molt de temps el CNRS era el mecanisme prioritari per finançar recerca a França. Durant els darrers 60 anys s'han anat creant a França altres institucions de recerca com l'Inserm per a la recerca mèdica, l'Inra per a la recerca agronòmica i una llarga llista de sigles entre les quals es difícil orientar-se. Hi ha debats a França sobre el sistema de recerca i des de posicions de dretes el CNRS ha estat presentat com una organització poc eficaç dominada per sindicalistes i gent d'esquerres. Hi ha hagut reestructuracions que han acabat creant encara més sigles i sistemes d'avaluació complexos que alimenten la tradició francesa per a les discussions i els debats. Al mateix temps, les universitats han anat adquirint una autonomia que les ha convertit en un nou actor, juntament amb les regions, en la presa de decisions sobre recerca.
Malgrat tot, la recerca francesa és vigorosa. Encara hi ha premis Nobel de ciències a França, sense parlar de la recerca en matemàtiques, que és una de les millors del món, o de les disciplines d'humanitats seguint la gran tradició francesa. Les institucions de recerca defensen els seus ideals d'una ciència basada en la curiositat i enfocada cap a la creativitat i l'excel·lència. Cal recordar també que no existirien ni Airbus ni Arianne si no hi hagués hagut institucions públiques de recerca franceses treballant en aviació i en l'espai. I en aquests anys de crisi, el suport públic a la recerca francesa ha quedat estancat, i el futur pot estar poc clar, però, malgrat tot, no hi ha hagut la regressió que s'ha donat en altres països com és el cas d'Espanya. Les institucions de recerca són a França un factor de dinamització econòmica i cultural potent que estan presents en els grans debats nacionals.
El CNRS.va publicar fa uns mesos una proposta per participar en la recerca sobre les causes de la radicalització de minories islàmiques a França. Per a la gent que ha estat morta en els darrers atemptats a París aquests estudis arriben tard. Es tractava de gent jove que estava vivint en l'ambient festiu d'un cap de setmana que només es pot donar en un entorn de llibertat com el que hi ha en la societat francesa. Aquesta actitud deu ser insuportable per a les minories fanatitzades per les quals la cultura i la llibertat són els enemics principals. És en aquest entorn en què la recerca pot desenvolupar millor la seva creativitat. Però també la ciència, amb la seva funció d'anàlisi i reflexió, serveix per preservar un ambient de llibertat que no hauríem d'estar disposats a perdre.
Professor d'Investigació del CSIC. Membre del Consell Científic del CNRS.
