dues mirades
Traïdors
La CUP ja forma part de la llista de traïdors al procés. No per tots, però sí per aquells que han unit el futur de Catalunya a la persona d'Artur Mas. A mesura que l'heterogènia llista de traïdors ha anat augmentant, la figura del que va ser delfí de Jordi Pujol, promotor de la primera poda de l'Estatut pactada amb Rodríguez Zapatero i burlada al llavors president de la Generalitat, Pasqual Maragall, executor de les retallades i sobtat timoner rumb a Ítaca, també ha anat agegantant-se. Per a les coses bones i per a les dolentes. Els seus indubtables dots d'oratòria, la seva perseverança, la seva capacitat per argumentar fins i tot el que és indefensable n'han fascinat uns quants al mateix temps que n'han repel·lit d'altres.
Els elogis dedicats a la seva persona són gairebé tan vergonyosos com algunes de les crítiques. De Messies a Anticrist se l'ha titllat de tot, també de boig, de persona tòxica… Massa. A mesura que la tensió augmenta, també les desqualificacions són més cruentes. I això només aconsegueix que els seus devots l'elevin una mica més a l'altar dels imprescindibles. Probablement, Artur Mas només és un mal president agafat a una idea colossal.
Ara, els acòlits de Mas busquen el traïdor definitiu, el més pèrfid, el que pugui reunir més fidels al voltant del seu líder. Després, només es tracta de fer-lo ressuscitar. Al cap de tres dies. O potser en unes noves eleccions. Res és impossible per a un Messies. Encara que res és etern per als falsos profetes.
