Avenç tecnològic i bé comú

Robert Skidelsky és autor d'una imprescindible biografia de John Maynard Keynes (RBA, 2013) per a aquells que vulguin no tan sols conèixer les bases de les teories d'un dels principals economistes de la història sinó també introduir-se en l'entrellat de la seva complexa personalitat. Aquest biògraf va escriure el 2012, juntament amb el seu fill Edward Skidelsky, l'assaig ¿Cuánto es suficiente? (Editorial Crítica), en què plantejava una reflexió sobre la quantitat de diners necessària perquè un ciutadà pugui portar una vida digna. Una reflexió actual i vinculada al debat sobre l'increment dels nivells de desigualtat en les societats occidentals. En aquest llibre, els autors fan referència a un breu assaig de Keynes del 1930 (Las posibilidades económicas de nuestros nietos) en què aquest defensava, en un sa exercici de prospecció, que la millora espectacular de la productivitat que facilitava el progrés tecnològic permetria reduir el nombre d'hores (a unes 15 a la setmana) que les persones haurien de dedicar al treball. Amb una visió optimista basada en el triomf de la racionalitat, Keynes descrivia una tendència: les persones necessitarien treballar cada vegada menys per satisfer les seves necessitats, «fins al punt que gairebé no haurien de treballar».

Aquestes prediccions s'acompanyaven de la reflexió sobre la manera com les persones utilitzarien el temps que se les alliberava del treball, és a dir, sobre un temps d'oci que s'hauria de dedicar a «viure bé, sàviament i de manera agradable». La futurista visió de Keynes situava en el 2030 aquest idíl·lic escenari que proporcionaven la ciència, la tecnologia i els avenços socials. Quan només falten uns 15 anys per a la data assenyalada, Robert i Edward Skidelsky identifiquen evidències que mostren que la profecia de Keynes no es complirà.

Efectivament, al llarg del segle XX la tecnologia va facilitar creixements molt significatius de la productivitat. I en la segona meitat d'aquell segle es va consolidar en diverses àrees d'Europa la denominada societat del benestar, avui en qüestió, que tradueix en més qualitat de vida per als seus ciutadans la combinació de la millora de l'entorn econòmic general i les conquistes socials. En aquest context, es reinventa el concepte d'oci, per exemple, amb el naixent turisme de masses, derivat, entre altres aspectes, de la introducció de les vacances pagades, que van omplir de turistes del centre i el nord d'Europa les costes del mediterrani.

El segle XXI ens està introduint en una nova dimensió. Les innovacions tecnològiques segueixen avançant imparables, anunciant la imminència de fenòmens que canviaran la societat de forma radical: internet de les coses, cotxes que circulen sense conductor, robots que substitueixen eficientment la mà d'obra humana, impressores 3D, intel·ligència artificial que simplificarà també les feines de més valor afegit, big data… Es poden descriure les tendències tecnològiques que en els pròxims anys transformaran els sectors més diversos: des de la salut fins a la indústria, passant per l'educació.

Però cada vegada hi ha més dubtes sobre el model de societat que sorgeix en aquest nou entorn: la seva estructura, la seva organització i el model econòmic que reguli el repartiment de la riquesa. S'incrementa la productivitat, però les experiències per reduir el temps dedicat al treball en la línia que apuntava Keynes -com la fracassada implantació de la setmana laboral de 35 hores a França en la primera dècada d'aquest segle- no es consoliden. És més, en alguns aspectes sembla que es camina en sentit contrari al requerit en societats avançades, com mostren al nostre país les catastròfiques xifres d'atur i els continus missatges amenaçadors sobre la viabilitat del sistema de pensions.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Les noves realitats que sorgeixen en aquest escenari, marcat per la complexitat que generen fenòmens com la globalització, s'observen amb diversitat de criteris, com suggereixen, a tall d'exemple, els casos d'Uber i Airbnb. Per uns són mostra de l'èxit de l'economia col·laborativa basada en l'aplicació de la tecnologia en un sector tradicional per a la seva transformació, que genera nous models de negoci i creixement econòmic; una evidència, malgrat les dificultats, de la capacitat d'adaptació del capitalisme a les noves realitats. Per d'altres suposen un clar risc de desregulació d'un sector i una possible incentivació de l'economia submergida, l'expatriació dels beneficis d'una activitat, l'increment de la precarietat laboral i la vulneració dels drets dels consumidors.

Visions contradictòries sobre una mateixa realitat en un debat que supera àmpliament l'àmbit tecnològic o de la generació de models de negoci per situar-se, ja en la perspectiva del 2030, en el model de societat i l'interès del bé comú que hauria de regular-lo.