Dues mirades
N'hi podem dir excrement, brutícia i també caca, que és una de les primeres paraules que aprenem i que després ens costa d'escriure, com ara en un article com aquest. O el residu dels aliments que han estat digerits i que és eliminat a través de l'orifici anal, la manera correcta, ajustada i acadèmica de parlar de la femta, que és com en diuen els metges quan t'encarreguen unes anàlisis.
El fet és que la caca és ara una font d'energia. Ja ho era, és clar, però l'informe de l'Institut d'Aigua, Medi Ambient i Salut de l'ONU ho ha corroborat, amb unes dades que criden l'atenció. Hi ha uns mil milions d'éssers humans que no fan servir el vàter, sobretot perquè no en tenen i sobretot a l'Índia. Fan les seves necessitats, que és una altra forma de parlar, al carrer, amb la qual cosa es perden els residus que, un cop secs i carbonitzats, podrien ser uns combustibles similars al carbó, amb el que això significaria d'estalvi energètic. També ho seria el biogàs que es podria aconseguir a partir d'un tractament adequat de les femtes i que serviria per il·luminar i escalfar milions de famílies.
No sé si ho he acabat d'entendre, però la idea és que, un cop conquerits, espoliats, sotmesos, embrutats i contaminats, ara venem als del Tercer Món l'invent de la seva pròpia defecació com a font d'energia. Hem destruït els boscos i ara els informem que viuran gràcies al que caguen. Si és que abans poden menjar, és clar.
