Edificis més segurs: cosa de tots

En els darrers mesos s'han tornat a produir -a Girona, l'Hospitalet de Llobregat, i Madrid- imatges que crèiem que no tornaríem a veure: veïns desallotjats de matinada i obligats a sortir de casa seva per un seguit de col·lapses accidentals en la totalitat o en part d'edificis urbans, afortunadament sense víctimes mortals.

Fets com aquests tornen a posar lamentablement d'actualitat el mal estat de conservació del nostre parc edificat i la despreocupació generalitzada -i en algunes ocasions, la negligència- del seus propietaris. Els professionals de l'edificació fa temps que ho advertim: des de fa massa temps s'està oblidant la necessària i obligada conservació, manteniment i rehabilitació dels edificis.

¿Per què acaben produint-se accidents d'aquesta mena, evitables en la majoria de casos? La raó fonamental és el desconeixement de molts propietaris de la necessitat d'intervenir davant la mínima aparició de lesions aparents que pugui presentar el seu edifici, ja siguin esquerdes, humitats, despreniments o deformació d'algun element constructiu.

Des del febrer del 2011, tots els edificis plurifamiliars de més de 45 anys d'antiguitat tenen l'obligació de passar de forma periòdica una Inspecció Tècnica de l'Edifici (ITE) i sol·licitar d'aquesta manera el seu corresponent certificat d'aptitud. Malgrat aquesta obligació legal, segons dades de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, el mes de desembre del 2014 només s'havien sol·licitat 7.168 certificats d'aptitud dels prop de 103.000 edificis que estaven obligats a realitzar la inspecció, un escàs 7%.

Sempre que es detectin en un edifici disfuncions com les que hem descrit, cal recórrer a un professional per tal que n'avaluï els danys, la importància i el risc que poden comportar. Cal actuar de la mateixa manera que, quan tenim febre o ens trobem malament, acudim al metge de capçalera perquè ens digui de què es tracta i què hem de fer.

En la seva visita, el tècnic revisarà l'estat de l'estructura i fonamentació, així com les façanes interiors, exteriors, mitgeres i altres elements, especialment cornises, sortints, vols o elements ornamentals. També les cobertes i els terrats, les xarxes generals de fontaneria i sanejament i, finalment, els elements d'accessibilitat existents.

La inspecció tècnica d'edificis és una eina útil per conèixer l'edifici en què vivim, l'estat en què es troba i les operacions que s'han de fer per posar-lo al dia. Pensem que aquesta és una mesura clau per ajudar propietaris i comunitats a tenir cura del seu patrimoni.

D'altra banda, tots els edificis d'habitatges construïts a partir de l'any 1992 han de disposar d'un llibre de l'edifici, on s'ha d'incloure un manual d'ús i manteniment. Dissortadament, el seu grau d'aplicació també és molt baix.

Aquest fet ha portat el Govern de la Generalitat a aprovar el mes de maig passat un nou decret que estableix un seguiment més ampli dels edificis que presentin deficiències importants, greus o molt greus, mitjançant quatre mesures: l'atorgament d'un certificat d'aptitud amb una vigència menor; l'obligació d'aprovar un programa de rehabilitació de l'edifici, on s'estableixin els compromisos de fer les obres; la realització d'inspeccions de verificació del seu estat de conservació, i l'obligació de disposar del llibre de l'edifici per a tots aquells que hagin passat la inspecció.

Aquest nou decret també s'exigeix als habitatges unifamiliars ubicats a una distància inferior a 1,5 metres de la via pública, de zones d'ús públic i de les finques confrontants, atès que aquests són els que han presentat més accidentalitat als centres urbans de ciutats i pobles del nostre país.

El baix nivell d'acompliment d'aquestes obligacions de conservació posa de manifest la manca de controls de la mateixa Administració per garantir-lo, així com l'escassa cultura del manteniment dels edificis que hi ha a casa nostra, fruit sovint del desconeixement dels avantatges econòmics i de confort que aporta la rehabilitació.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

El PRINCIPAL perill sol estar en la desídia d'algunes comunitats de propietaris, en la manca de manteniment i en les intervencions inapropiades. Cal que tots ens conscienciem que un edifici no es manté sol i que cal revisar-lo i invertir-hi diners.

Els professionals del sector fa temps que reivindiquem la implantació de la figura del tècnic de capçalera de l'edifici, un professional que ens aconselli i ens ajudi a tenir el nostre edifici en bones condicions de seguretat i confort, com ho fa el metge quan ens visita de manera periòdica, ens fa proves analítiques i disposa del nostre historial clínic. Perquè tenir edificis més segurs ha de ser cosa de tots.