Evitem una altra bombolla immobiliària

El sector de l’edificació rep últimament bones notícies. Segons ens indiquen els visats del Col·legi d’Aparelladors, entre els mesos d’agost del 2015 i del 2016, s’estan construint a la província de Barcelona 3.111 vivendes noves, amb un creixement del 45% respecte al mateix període de l’any anterior. Una bonança aparent que amaga qüestions com la concentració de les noves promocions en llocs on el preu de la vivenda és més car. Barcelonès, Baix Llobregat, Vallès Occidental i Maresme sumen el 90% del total d’obres iniciades.

  

 Però si aquest creixement arriba a un percentatge tan alt és, principalment, per la greu caiguda soferta en els anys més durs de la crisi. La creació de nova vivenda encara és escassa i es concentra en llocs on hi ha una demanda d’inversors, atrets pels preus assequibles que té Barcelona respecte a altres ciutats europees. El resultat podria ser, si no es prenen mesures, una nova bombolla immobiliària que impedeixi a molts ciutadans accedir a una vivenda.

   

PREUS A L'ALÇA

 Aquest mes d’agost passat els mitjans de comunicació es feien ressò d’un informe segons el qual el preu de la vivenda nova a Barcelona ha crescut el 20% en l’últim any, amb un estoc en el mercat cinc vegades inferior al d’abans de la crisi. Alguns dels responsables de vivenda del Govern tripartit de la Generalitat recordaven les dificultats per fer front a la bombolla immobiliària. Reconeixien que no estaven preparats per prevenir la potència devastadora d’un sector financer desbocat que ens portava a l’enganyós miratge de la riquesa immobiliària.

Els símptomes de la bombolla eren clars. En els deu anys previs a la crisi, el pes de la construcció en el PIB va créixer quatre punts, mentre s’incrementava el nombre de joves que no es podien emancipar, i la societat clamava pel dret a la vivenda. Avui dia, els nostres joves no ho tenen més fàcil per aconseguir un lloc on poder viure i a ells s’han de sumar tots aquells als quals la crisi ha impedit trobar un sostre propi, o han perdut el que tenien. En una ciutat com Barcelona, on hi ha pocs espais per construir i un parc de vivendes molt envellit, la rehabilitació apareix com l’oportunitat per poder garantir la seva adequació a les demandes d’estalvi energètic i la millora de l’accessibilitat. O per transformar edificis obsolets en noves vivendes que donin resposta a una demanda que es preveu creixent i que no es pot limitar a alimentar les necessitats dels grans inversors.

Notícies relacionades

La crisi de la vivenda castiga ara les famílies rellogades

¿Per què es protegeix els fumadors?

    

Hem passat per una bombolla immobiliària. No podem mostrar-nos sorpresos. En coneixem tant els símptomes com les conseqüències. Per això s’ha de començar a treballar amb la implicació de tots els actors vinculats al sector de la construcció per evitar que es torni a produir un esclat com el que fa vuit anys va arrossegar l’economia, i garantir que tots els ciutadans puguin exercir el seu dret a una vivenda digna.