El dèficit públic del 2015 i les previsions
En el transcurs de les dues últimes setmanes hi ha hagut polèmica entre el Govern d'Espanya i la Comissió Europea sobre si Espanya seria capaç de complir els objectius de dèficit públic. Resumeixo aquí la situació. El dia 11 de setembre del 2015, el Govern d'Espanya va enviar a la Comissió Europea el seu projecte de Pressupostos del 2016 i la previsió de tancament de l'exercici del 2015. En aquest informe indicava que el dèficit públic seria del 4,2% (del PIB nominal) el 2015 i del 2,8% el 2016. Aquests resultats s'ajusten als objectius de dèficit excessiu inclosos al Pla d'Estabilitat de la UE.
El 12 d'octubre la Comissió va publicar el seu dictamen en què «preveu que el dèficit global d'Espanya baixi al 4,5 % del PIB aquest any i al 3,5 % el 2016, amb la qual cosa s'incompliria l'objectiu de corregir el dèficit excessiu com a màxim el 2016» (cita textual del comunicat).
¿I quina serà la realitat? Doncs ni l'un ni l'altre no ho saben. El dèficit públic depèn de la despesa pública, que en bona part el Govern central controla, encara que no al 100%. Per exemple, si puja l'atur és necessari gastar-se més en atur, si puja la prima de risc cal gastar-se més capital en interessos, etc. Però el dèficit també depèn dels ingressos i això és funció directa del creixement econòmic. Si aquest segueix com fins ara, el més previsible és que el nivell d'ingressos públics sigui similar al del primer semestre de l'any. Però si, contràriament, l'economia s'alenteix els ingressos baixaran.
En definitiva, el dèficit públic dependrà del creixement econòmic del segon trimestre de l'any i aquest, ni el Govern ni la CE, no el poden preveure amb exactitud, sí amb aproximació. De fet la diferència de previsions entre Govern i CE està en el fet que el Govern espera un creixement del 3,3% del PIB el 2015 i la CE del 3,0%. ¿I qui té raó? Doncs mireu, 0,3 punts percentuals de creixement no hi ha manera d'encertar-los o preveure'ls amb exactitud. Per aquest motiu dic que ni l'un ni l'altre tenen raó, o per posar-ho en positiu, tots dos tenen raó. Al final, la polèmica és irrellevant per la petitesa de les diferències. Segons la CE el dèficit el 2015 serà de 48.000 milions; segons el Govern de 47.000 milions. Una diferència de 1.000, no és res comparat amb una despesa pública total de 460.000 milions.
¿I què ens diuen els números fins ara? Tan sols tenim dades del primer semestre del 2015. En anys anteriors els ingressos del segon semestre van ser un 10% superiors als del primer i les despeses un 4% superiors. Sent una mica més conservador, assumeixo que els ingressos seran un 8% superiors i les despeses un 4%. Això dóna uns ingressos de 410.000 milions i unes despeses de 458.000. Això suposa un dèficit de 48.000 milions o un 4,4% del PIB, lleugeríssimament per sobre de la previsió del Govern. Però insisteixo, això són estimacions que no es poden afinar tant com dues dècimes de PIB.
Al capdavall el punt clau no és el dèficit sinó la despesa i l'ingrés. Aquest 2015, l'Administració pública es gastarà uns 460.000 milions, el mateix que s'ha gastat anualment en l'època de Rajoy, i 30.000 milions menys que en l'època de Zapatero. Els ingressos seran d'uns 410.000, el mateix nivell que hi havia el 2008.
