Vida intel·ligent en la 'smart city'
La primera smart city de la història va ser l'antiga Roma. Allà es van desenvolupar les lleis i l'urbanisme, instruments al servei de la convivència entre homes i dones, entre patricis i plebeus. També allà va néixer el concepte mateix de civis, el ciutadà lliure i emparat pel dret en contraposició a l'esclau privat de drets, i la civilització com a fórmula per romanitzar -organitzar de manera intel·ligent- els territoris que l'Imperi conquistava. Per als pobles beneficiats per aquests avanços organitzatius, cívics i tecnològics, Roma era, sens dubte, una ciutat intel·ligent.
Avui la revolució tecnològica s'ha apropiat de la nomenclatura de smart city, com si en aquests dos mil·lennis totes les ciutats s'haguessin mantingut invariablement estultes. El desafiament, ens expliquen els experts de +Valor, és aprofitar les prestacions que ens ofereix el món digital i la comunicació mòbil per organitzar d'una manera més intel·ligent -romanitzar- les nostres ciutats. Sota la divisa de l'eficiència, es tracta de repensar el transport col·lectiu i el trànsit privat, de reduir la contaminació i abaratir la il·luminació pública, de perfeccionar la logística comercial en uns entorns urbans cada vegada més densament poblats i abocats al consum...
S'ha de ser molt miop, o un aprenent d'anacoreta, per no comprometre la infinitat de possibilitats que les noves tecnologies ofereixen per millorar la convivència a les ciutats modernes. El problema és que el boom digital ha adquirit tanta velocitat, i se subjecta en regles tan escasses, que no són les innovacions les que s'adapten a les necessitats humanes, sinó els humans els que ens emmotllem als avenços tecnològics.
Notícies relacionadesLa telefonia mòbil, per exemple, ens ha canviat la vida per sobre de les nostres necessitats. Ja ho va fer quan els telèfons sense cables només servien per parlar, però amb els smartphones d'avui dia conversar sembla una pèrdua de temps quan es pot navegar, tuitejar, xatejar, jugar o simplement trastejar. El mòbil ha deixat de ser una eina útil per convertir-se en el nostre únic intermediari amb el món real. Si no es pot fer amb un smartphone, simplement no val la pena fer-ho.
A Silicon Valley els gegants tecnològics inverteixen ingents fortunes a inventar aparells i aconseguir que sospirem per ells; ningú s'ocupa del que de debò necessitem. Com que la dimensió humana ha deixat de ser la unitat de mesura, haurem de ser nosaltres els que ens procurem, aliens a tanta tecnologia, una vida més intel·ligent. La smart city ja vindrà després.
