Ombres allargades

El Barça va jugar ahir dos partits, i probablement el més important va ser el que va congregar menys gent. El partit del matí, a diferència del de la tarda contra l'Eibar, era poc mediàtic i hi jugaven amb prou feines 800 compromissaris, que van aprovar disciplinadament els comptes del club. Però ja se sap que el beneplàcit dels compromissaris, ara i abans, té poc a veure amb la visió de l'entorn barcelonista, que per sort sol ser molt més crític i exigent amb el poder del que ho són els seus propis socis, alguns elegits a dit.

L'assemblea va començar amb un desconcertant al·legat del president  Bartomeu contra la UEFA sobre la vergonyosa sanció de les estelades, que es contradiu flagrantment amb la seva passivitat inicial: desconeixem per què el club s'indigna ara si ni tan sols va recórrer la primera multa.

A continuació es van presentar uns números amb molta fanfàrria i amb l'argument que no s'havia arribat mai als  600 milions d'ingressos. No obstant, si els comptes es miren amb una lupa de poc augment es veu que presenten un aspecte gairebé anorèxic: els beneficis són en proporció exigus, no arriben als 20 milions d'euros i ni tan sols igualen el patrocini, i s'hi incorporen vendes no recurrents, és a dir, que el club emet uns beneficis que des del punt de vista de l'activitat ordinària són en realitat pèrdues.

Interrogants sobre Qatar

Si a tot això hi afegim un augment descontrolat dels salaris esportius, que al seu torn ha provocat un creixement alarmant de l'endeutament, deixa una fotografia que genera seriosos dubtes des del punt de vista econòmic i alguna pregunta inquietant des del punt de vista esportiu: ¿Són aquests números un mirall que reflecteix el canvi de model esportiu del Barça, destinat ara més a fitxar amb el xec que a recórrer al seu planter?

Notícies relacionades

Bartomeu enarbora l'estelada

El triplet va suposar al Barça una despesa de 98 milions en primes

Amb tot, el tema estrella de la jornada va ser curiosament el gran absent, el patrocini fallit de Qatar, que s'haurà de resoldre en el transcurs d'una assemblea extraordinària. La junta va passar de puntetes sobre el fiasco d'aquestes negociacions, i el seu silenci ensordidor no pot fer callar les preguntes que sobrevolaven ahir l'assemblea de compromissaris. ¿Per què no hi ha ara acord amb Qatar si abans de les eleccions es va anunciar que ja existia, a raó de 60 milions d'euros per temporada, i que només feia falta que fos ratificat per la junta guanyadora? ¿Per què mai s'ha construït una alternativa real a aquest patrocini tenint en compte les conegudes vinculacions del país qatarià amb el terrorisme islàmic i amb la corrupció a la FIFA? ¿Com s'ha permès que un ingrés tan important per al Barça es dirimeixi només a Doha, en una extraordinària posició de debilitat, sense alternatives de cap tipus, i deixant que el mateix president torni amb les mans buides i sense cap mena d'explicació convincent?

I és que l'assemblea es va resoldre ahir com sempre amb molts vots a favor, però ombres allargades s'estenen sobre una legislatura de govern que ha començat molt menys plàcida del que es preveia.