1
Es llegeix en minuts

And the winner is... Svetlana Aleksiévitx. Que aixequin la mà els que hagin llegit algun dels seus llibres. Molt poques mans, ja es veu. Fins ara la seva única obra traduïda que circulava -en castellà- és del 2009: Voces de Chernóbyl (Debolsillo), en què dóna veu als bielorussos que van haver de marxar de casa seva després de l'explosió nuclear. Ara que aixequin la mà els que coneixien el seu nom: potser uns quants més, no gaires. L'any 2006 Aleksiévitx va participar en el festival Kosmópolis, al CCCB, i potser la van veure en una taula rodona sobre els estereotips de la prosa femenina en la literatura russa actual (es pot veure online).

Notícies relacionades

Aquest desconeixement general no ens hauria de sorprendre. Fa anys que l'Acadèmia sueca alterna els premis Nobel de literatura entre autors majoritaris i autors poc coneguts pel gran públic. ¿Vargas Llosa? Conegut. ¿Elfriede Jelinek? Poc coneguda. ¿Alice Munro? Coneguda. ¿Gao Xingjian? Poc conegut. En general, els autors que tenen un perfil més polític o associats a una reivindicació social són els que han escrit la seva obra per sota del radar de les modes. De tota manera, em sembla que ja ha quedat enrere aquella època en què el Nobel per a un autor poc popular provocava corredisses a la fira de Frankfurt. Penso en l'any de Naghib Mahfouz, o de Herta Müller, quan els editors amb més musculatura treien el talonari i compraven l'èxit futur sense haver-lo llegit... Ara no, ara els èxits mundials dels grans segells es fabriquen d'una altra manera. Ni tan sols el prestigi cultural d'un premi com el Nobel els garanteix vendes importants.

Pensant-hi bé, hi ha una certa justícia en aquest nou ordre de les coses. Els editors fidels veuen recompensada la seva paciència quan el Nobel va a parar a un autor conegut --com ara Coetzee, Pamuk o, l'any passat, Modiano--. Mentrestant els editors independents, que s'arrisquen amb autors desconeguts, reben un premi per la seva gosadia. És el cas de Raig Verd, que té a punt de publicar Temps de segona mà. La fi de l'home roig, i d'Acantilado, que traurà en castellà El fin del 'homo sovieticus'. Amb ells, a més d'Aleksiévitx, qui hi guanyarà és la literatura.