Ballant amb llops
Miquel Iceta es va passar la campanya ballant amb Freddy Mercury i ara ocuparà el seu escó de segona línia esperant una oportunitat per al seu discurs electoral, molt afinat pel que fa a línies vermelles i marge de maniobra. A partir d'ara qui ballarà serà Artur Mas, guanyador de les eleccions però no del seu plebiscit personal. I no ho farà davant de seguidors entregats, sinó amb llops; els que té per adversaris, alguns dels quals el suporten com a aliat i els que hauran de deixar-li els diputats per sumar la majoria, aquests simpàtics nois de la CUP que pretenen acabar amb el sistema i amb ell d'un sol cop.
Mas es va inventar la ficció plebiscitària per oferir a l'electorat independentista un plus d'il·lusió i així poder guanyar les eleccions. L'estratagema ha funcionat, la seva victòria és inqüestionable, encara que ara, aquells que van negar el plebiscit li recriminaran no haver aconseguit el 50% dels vots. Mentrestant, els que van creure en la idea de les eleccions succedani de consulta li reclamaran les iniciatives històriques corresponents: els republicans, perquè ara amb més raó que mai, estaran pendents de l'amenaça de la CUP, i els independents de façana, perquè ells no han vingut a viure una altra cosa que no siguin sessions glorioses del Parlament.
Notícies relacionadesFa tres anys, l'electorat li va negar a Mas la seva pretensió de ser Macià; aquell president d'insurreccions fallides i proclames de repúbliques catalanes efímeres. Ahir, les urnes li van oferir la possibilitat de ser ell mateix, el líder d'un projecte sòlid al Parlament, però electoralment insuficient i socialment immadur. El desafiament personal és majúscul: encertar amb el ritme i la pausa del procés, evitar els errors irreparables i no deixar-se intimidar per la dansa dels llops.
La majoria silenciosa, teòricament alternativa a la minoria mobilitzada, no s'ha manifestat en un vot unànime contra la tendència dels sondejos. Sense miracle a les urnes, l'unionisme més antiquat queda ara en situació precària, potser amb la temptació de refugiar-se a la trinxera. El sobiranisme stricto sensu i el federalisme constitucionalista, pendents de la interpretació del missatge electoral que s'imposi en el moviment independentista.
