3
Es llegeix en minuts

La decisió que Xavier García Albiol sigui el cap de llista de les eleccions catalanes del 27 de setembre, i la seva retirada de la política local badalonina, és un pòquer per al PP català. No pel millor o pitjor resultat que pugui tenir el PP amb Albiol com a cap de cartell en lloc de l'amortitzada Sánchez Camacho, sinó per la possibilitat que té el PP de recuperar l'alcaldia de Badalona, tercera ciutat de Catalunya. Fa dos mesos el PP va guanyar les eleccions municipals a Badalona per segona vegada, tot i que un pacte entre Guanyem Badalona en ComúIniciativa i ERC, avalat des de fora pel PSC i CDC, va fer de Dolors Sabater l'alcaldessa. 

Després de sacsejar una vegada i una altra el discurs xenòfob, una sèrie d'escàndols de  presumpta corrupció i certs gestos poc amables vers la cultura catalana, hi havia un acord tàcit entre la majoria de partits per evitar que Albiol repetís com a alcalde. I tot i que ell va obtenir deu regidors, es va nomenar alcaldessa Dolors Sabater, que en va treure només cinc.

Quan dies després de les eleccions es va fer públic que ERC, ICV-EUiA i PSC donarien suport a Sabater com a nova alcaldessa, Albiol va fer diverses crides al PSC i al PSOE per tal que impedissin que "una independentista de la llista de la CUP i Podem" s'apoderés de l'alcaldia. Llavors l'ara regidor i primer secretari del PSC de Badalona, Àlex Pastor, va declarar que el PSC s'havia compromès durant la campanya a no donar l'alcaldia a Albiol pel seu discurs xenòfob i racista, però que la postura dels socialistes podia ser una altra si el candidat que proposés el PP era un altre regidor o regidora. Finalment Dolors Sabater va ser investida alcaldessa amb els vots dels regidors de GBC, ERC, ICV-EUiA, PSC i CDC, i es va formar un equip de govern en minoria, donat que ni CiU ni el PSC hi van entrar.

I en el ple municipal del passat dia 10, l'equip de govern va patir la seva primera derrota, donat que els 10 regidors del PP, els 4 del PSC, els 2 de CiU i el de Ciutadans van imposar el seu criteri en l'aprovació de part del cartipàs municipal. I des del PSC i CiU es va exigir a Sabater més diàleg per obtenir el seu suport, imprescindible per a la governabilitat.

Ara, amb la retirada d'Albiol, s'obre un escenari que faria possible, després de les eleccions catalanes i espanyoles, una moció de censura de Sabater si aquesta no aconsegueix més suports per governar. El PSC podria argumentar que no és bo per a la ciutat un equip de govern en minoria que no té en compte ni a ells ni CiU, i perd totes les votacions, de manera que apostarien per facilitar que governés la llista més votada. I aritmèticament el PP més el PSC i Ciutadans sumarien la majoria absoluta, si bé el PSC evidentment no entraria al govern. 

Notícies relacionades

Però la partida de Badalona pot acabar d'una altra manera. Que Dolors Sabater, conscient de la seva minoria, arribi a acords amb CiU i el PSC enforteixi el seu lideratge, i el resultat dels quatre anys sigui més que satisfactori. I que llavors un PP sense Albiol, que s'haurà passat quatre anys a l'oposició, ho tingui molt més difícil per tornar a guanyar a Badalona.

En resum, que la marxa d'Albiol de Badalona, per intentar esgarrapar algun escó a Ciutadans i evitar un resultat tan dolent el 27-S, signifiqui que malgasten la seva majoria a la tercera ciutat de Catalunya i la probabilitat que Albiol en tornés a ser alcalde el 2019.