Wyoming, gran 'sexegenari'

2
Es llegeix en minuts

El Gran Wyoming va aparèixer en el renovat ’El club de la comedia’, de La Sexta. / periodico

Acaba de complir 60 anys. I se n'ha anat a celebrar-ho a El club de la comedia (La Sexta). Des d'allà ens ha llançat un argumentari pràctic, en forma de monòleg, sobre els avantatges de tenir sexe a l'edat sexagenària. Ens deia el Gran Wyoming, amb una delectació entre punxant i entremaliada: «Quan arribes als 60, les dones creuen que estàs fora del mercat. Et veuen inofensiu, com un nadó. ¡Però no pas, no pas!». I ens va donar tècniques, receptes, amb les quals assegura que ell triomfa una barbaritat. Als que estem en aquesta edat ens va animar que les poséssim en pràctica. Per exemple, la tàctica del sexagenari desorientat. Consisteix a quedar-se davant de la dama, mirant-la com absent i distret, i llavors exclamar: «No recordo on visc». I tot seguit posar-se a plorar. ¡Ahh! Diu que és un sistema que no falla. Segons sembla, la dama s'entendreix i, en un 99% dels casos, et porta a casa seva, et consola, i acabeu tots dos al llit. Home, és una estratègia que implica una enorme perillositat. Veient-te tan plorós i desorientat, la dama, en comptes de portar-te a casa seva, pot acabar conduint-te a la residència de la tercera edat que tingui més a mà. La veritat és que Wyoming ha visitat El club de la comedia per donar-li una empenta, un plus, a aquesta nova etapa que ja no compta amb Eva Hache com a presentadora. Al seu lloc hi han posat Alexandra Jiménez. No és un mal recanvi. Alexandra és actriu. Coneix l'art de la posada en escena. Es mou amb gran desimboltura. Potser hauria sigut interessant, vistós, i molt més televisiu, que l'actuació de Wyoming sobre la seva condició de sexegenari, en lloc de ser un monòleg, hagués sigut un esquetx amb Alexandra. Una escenificació teatral sobre una tàctica tan infal·lible. Hauríem pogut comprovar, del cert, si acabaven al llit o en un geriàtric.

'LA RIERA'.- Aquesta telenovel·la ha acabat temporada. Un final amb tot el nèctar típic del culebrot a la catalana. Criatures recargolades, éssers torturats i corruptes, ments canalles... Al meu canari flauta Papitu li interessa Joan Antoni Balló, molt ben interpretat per David Bagés. Tenia una fortuna en paradisos fiscals. Diner negre i brut. Però li buiden els comptes i es queda sense un euro. ¡Ahh!  TV-3 hauria de treballar a fons aquesta temàtica. Si la nissaga dels Montsolís va marcar història en el món del cava, ara toca un bonculebrot sobre la corrupció nostrada. Hi ha matèria primera a carretades. Ànim.

Temes:

Sèries