Barcelona: la llei de la jungla

Setmanes enrere, mentre caminava una mica abstret per l'Eixample, em va envestir una bici. Si hi va haver imprudència no va ser del ciclista, sinó meva, que vaig trepitjar un carril bici de doble sentit sense mirar als dos costats, a  un parell de metres de distància d'un pas de vianants. Primer el ciclista va frenar en sec, i després va intentar esquivar-me amb un cop de manillar. ¿Resultat? A mi gairebé no em va tocar, però ell va acabar estampat contra l'asfalt. El fet sorprenent és que els vianants que contemplaven l'escena, tot i veure'm dret i tranquil i el ciclista caigut a terra, no es van interessar pel seu estat de salut, sinó pel meu. «¡És que van com bojos!», em va comentar una desconeguda que, alleujada al comprovar que jo estava il·lès, va abandonar l'escena de l'accident sense esperar que el jove accidentat donés senyals de vida.

Per fortuna, l'anècdota té un final feliç -ni el ciclista va resultar ferit ni la seva bicicleta va patir cap desperfecte-, però em va fer reflexionar sobre la mala reputació que els aficionats del pedal tenen avui a Barcelona. Impopularitat que potser alguns s'han guanyat a pols, però que injustament estigmatitza igual tots els ciclistes, siguin incívics o civilitzats.

Vull i no puc

Notícies relacionades

Ciclistes en vermell

Set de cada deu ciclistes passen en vermell

Que alguns vianants se saltin els semàfors en vermell, a vegades donant un pèssim exemple als seus propis fills, no converteix en una plaga tots els vianants de la ciutat, de la mateixa manera que els automobilistes temeraris no justifiquen la satanització de tot el col·lectiu de conductors. El problema és que l'infractor al volant sap que corre el risc de ser multat, mentre que els ciclistes gaudeixen a Barcelona d'una impunitat que de vegades alimenta una insultant prepotència.

Tot parteix d'una planificació errònia dels governs municipals. A l'implantar el Bicing sense suficients carrils bici, fins a nova ordre es va permetre als ciclistes envair algunes voreres. Sense normes clares, ni agents que les facin complir, ni urbanitat ciutadana, al carrer impera la llei de la jungla. Per ser en veritat una ciutat bycicle friendly, Barcelona hauria de prendre-s'ho seriosament. El vull i puc només serà font de conflictes.