Set de cada deu ciclistes passen en vermell

Només calen dos dies observant el comportament dels ciclistes, a més de l'experiència diària, per poder confirmar un secret a crits: les bicis passen els semàfors en vermell. Però és just afegir que la majoria, per no dir tots, ho fan assegurant-se que no causaran cap accident, encara que això és una cosa que només maquilla la seva actitud imprudent. Aquest diari ha estudiat set cruïlles de l'Eixample, i de les 210 bicis que es van trobar el senyal tancat, el 72% va seguir com si res.

Queda demostrat que la bicicleta és un vehicle que es comporta com un vianant. Miren als dos costats, avancen fins al límit de la intersecció, intentant fins i tot no posar el peu a terra, amb aquell malabarisme que obliga a girar una mica la roda davantera, i si la pista està lliure i no hi ha policia a la vista, cop de pedal i endavant. Hi ha una altra dada reveladora: dels 59 ciclistes que sí que es van aturar, el 28,8% (17) eren turistes. És més, ni un sol estranger dels que es van veure en bicicleta va passar en vermell. Potser és perquè hi ha moltes famílies. O perquè no coneixen la ciutat i no saben si Enric Granados és més o menys perillós que Muntaner. La bici nativa sí que coneix la zona que pedala diàriament, per això tendeix a confiar-se en els punts en què sap que el trànsit contrari és reduït en segons quines hores o moments del dia. D'aquí vénen les diferències percentuals (vegeu el gràfic) entre, per exemple, Provença-Enric Granados i Provença-Muntaner. En el primer van passar en vermell 26 de 30 ciclistes. En el segon en van ser només 11. La raó és evident: Muntaner és una de les principals artèries mar-muntanya, així que deixa pocs espais.

FORA RISCOS / El ciclista posa atenció a no córrer riscos perquè sap que en un sinistre amb una moto, un cotxe o una furgoneta, surt perdent de llarg. Encara més si es té en compte que només 13 dels 210 que es van veure, el 13,1% portaven casc. Una vegada superada la cruïlla, el primer que es troben és un pas de vianants que està en verd i en què sovint es produeixen conflictes. Res seriós, algun improperi o un pas enrere. Un parell de bicis fan sonar el timbre sense adonar-se que són elles les que s'haurien d'aturar.

No es respira una sensació de perill en cap dels set punts analitzats. Sí de total i impune indisciplina per part de la majoria de ciclistes. No és un passar en vermell d'algú que ho fa per primera vegada per veure què se sent. Es nota que és la seva actitud habitual, la seva estratègia per esgarrapar una mica de temps en la seva ruta cap al destí final.

Hi ha un cas en què no es pot culpar el ciclista. Els que van en sentit Besòs i arriben a Provença amb Enric Granados es troben un semàfor per a bicis que es posa ambre quan el semàfor del carrer -els cotxes vénen en sentit contrari- es posa verd. Quan el trànsit s'atura, aquest senyal de bicis s'apaga, de manera que el ciclista, tècnicament, pot seguir endavant, amb el risc que se'l mengi un repartidor de diaris que baixa per Enric Granados. Les bicis que vénen de l'altre costat sí que tenen el semàfor en vermell, ja que és el que comparteixen amb els cotxes. ¿Què passaria aquí si es produís un accident? ¿Qui tindria la raó si, sobre el terreny, tant la bici que va per Provença com el vehicle que baixa per Enric Granados sembla que poden passar? Si s'apliqués la prioritat de la dreta, seria el ciclista el que podria avançar primer, ¿però seria un argument que compraria un jutge? Totes les respostes, en el nou departament municipal de Mobilitat.

Notícies relacionades

El club Ribelino’s de la zona alta reobrirà després de 15 anys tancat

Via Sabadell reobrirà a l’agost després de l’ensorrament mortal

SEGONS SALVADORS / En algunes d'aquestes cruïlles s'han aplicat els sis segons de vermell total. Normalment són tres els segons en què els dos senyals estan tancats, però fa quatre anys, la unitat d'accidents de la Guàrdia Urbana, liderada pel veterà Manuel Haro, va començar a doblar el temps. L'objectiu era salvar la vida dels motoristes, molt propenses a sortir abans de temps, cosa que unida a un vehicle que esprem el temps del semàfor a la perpendicular, equival a una motocicleta per terra (el 2014 van caure cada dia 18 pilots). Aquesta mesura ha beneficiat de rebot les bicis, ja que requereixen més temps per poder travessar els amples carrers de l'Eixample.

L''STATU QUO' / Vist el resultat d'aquest humil estudi, assalta el dubte sobre si és útil o necessari importar la idea de París de permetre que les bicis passin en vermell en segons quines cruïlles. Ve al cap el debat sobre si les motos han d'usar el carril bus. Ho va definir bé l'expresident del RACC, Sebastiá Salvadó: «El millor és mantenir l'statu quo». És a dir, ¿per a què t'has de posar a regular una cosa que ja es fa i que sembla que tothom ha assimilat?