PERFIL

Aquest sí que era un senyor

Leopoldo Rodés va saber enllaçar l'enyorat segle XIX de la Barcelona de fabricants amb el segle XXI que té els seus millors fonaments en els Jocs del 92

L'empresari ha mort aquest dimecres en un accident de trànsit

1
Es llegeix en minuts
Leopoldo Rodés, davant una obra de Tàpies, al seu domicili, durant una entrevista amb EL PERIÓDICO el 2009.

Leopoldo Rodés, davant una obra de Tàpies, al seu domicili, durant una entrevista amb EL PERIÓDICO el 2009. / ALBERT BERTRAN

Leopoldo Rodés era un dels grans senyors de Barcelona. Per gran s'entén els escassos emprenedors de la ciutat que han sabut enllaçar l'enyorat, en excés, segle XIX de la Barcelona de fabricants, amb el segle XXI que vivim i que té els seus millors fonaments en la Barcelona del 92. Rodés no pensava, com la majoria de miops de la ciutat, en les tres setmanes de competicions esportives, veia la consagració de la ciutat com a capital mundial mediterrània.

Repassem. Rodés era un gestor bancari de bona reputació a mitjans dels anys 80 del segle passat. Dirigia el Banco del Progreso, un bon nom per a l'època,  fora que se'n conegués la resta: Banco del Progreso para la tierra de Campos (una ciutat menor a l'illa de Mallorca). Per resumir, Rodés exercia de bon administrador dels interessos dels llegendaris germans March en una de les seves marques bancàries. Però no només això. Ja apuntava les maneres suficients de banquer dominant de les relacions internacionals del sector, una subtilesa reservada a pocs. I quan Samaranch va arribar a la glòria olímpica, amb seu sempre a Suïssa, no ens n'oblidem, la burgesia més ben informada de Barcelona va elegir Rodés com a millor defensor dels seus interessos.

¿Burgesos oportunistes? No, rotundament. Aquest és l'error que es repeteix fins avui. Leopoldo Rodés era la millor elecció de Samaranch per compartir amb l'excomunista Josep Miquel Abad (tinent d'alcalde amb Narcís Serra, un altre savi dominador del gotha català, per ser nebot de Narcís de Carreras) la bona conducció d'obtenir els jocs de 1992.

Notícies relacionades

Quan Rodés rebia a casa seva (anomenar-lo dúplex és ofensiu) al carrer sor Eulàlia d'Anzuizu, davant el monestir de Pedralbes,  presidia l'entrada una obra d'Antoni Tapies. "El conec des d'abans que fos tan cotitzat. Li he hagut de demanar que refés algunes obres de la meva col·lecció, perquè els materials es degraden".

Rodés va fer la seva fortuna, també, per anticipació. Va descobrir que els diaris, vehicles primers de la publicitat, mutarien a fórmules de distribució inèdites. Per això la seva elecció d'invertir en plataformes publicitàries. Els seus fills, senyal que estan ben formats, l'han seguit.