Jerome Powell, el nou cangur de la Fed

El president dels EUA, Donald Trump, no renovarà el mandat de la presidenta de la Reserva Federal (Fed en l’argot), Janet Yellen, i la reemplaçarà, a partir de febrer del 2018 el conseller Jerome Powell. No hi ha motius per no prorrogar Yellen, que va ser nomenada per Obama fa quatre anys; i pel que fa a Powell, la majoria de comentaristes es van limitar a veure en aquesta operació un desig de continuïtat.

Amb la pell tan fina que habita a Wall Street, no trigaran a aparèixer altres interpretacions. Hi ha pocs precedents que en els 90 anys de la Fed no es renovi qui només ha exercit quatre anys i amb una àmplia aprovació. Que Yellen fos nomenada per Obama tampoc justifica la substitució per un republicà. Altres presidents van respectar qui exercia amb diligència, al marge d’ideologies. A més es trenca la llarga tradició d’economistes al capdavant de la màquina de crear dòlars, ja que ara la dirigirà un home procedent del dret. 

D’altra banda, tots els que han dirigit la Fed prèviament han exercit a l’Administració o a Wall Street, amb el precedent comú de brillants currículums acadèmics. Però el caràcter partidista de la decisió presidencial ha deixat la seva empremta. Mentre els esforçats entretenidors de ràdios i televisions competeixen a veure qui es burla millorm del president, el partit republicà va a la seva en la col·locació estratègica dels seus afins en la judicatura, la milícia i les finances públiques.

¿Continuïtat al temple del dòlar, al capdavall? No tant. Durant aquests dies també ha emergit una altra proposta molt del gust de la duplicitat conservadora dominant: tregui les mans dels meus negocis, però posaré a controlar-los en benefici meu un dels meus. En la benedicció de Powell s’ha inclòs en veu baixa que haurà de desregular una mica més al gust de Wall Street. Així va prosperant l’exigència que al futur governador l’acompanyi com a vicepresident el professor de Stanford (Califòrnia) John B. Taylor, creador de l’anomenada regla de Taylor, un càlcul matemàtic de quin és el tipus ideal d’interès del dòlar. Posats a extrapolar, si aquesta regla fos infal·lible (una altra vegada, la supèrbia de les matemàtiques), el poder de la Fed quedaria més que limitat en el seu paper d’adaptació a les necessitats polítiques de creació d’ocupació i contenció dels preus.

¿Normes fixes o discrecionalitat raonada? Que la Fed no s’equivoqui depèn gran part de l’economia mundial, no en va, els EUA segueixen sent la primera potència econòmica, financera, militar, acadèmica  i cultural (entesa aquesta com a poder tou).

Història d’uns vals

En aquesta tessitura, ve a la memòria una història publicada fa 40 anys pel Journal of Money, explicada pel matrimoni Joan i Richard Sweeney i recuperada fa uns anys pel nobel Paul Krugman en els seus textos d’anàlisi dels errors que van portar a la gran recessió. En síntesi: hi va haver una vegada a Washington un centenar de parelles de joves que exercien d’assistents de congressistes i senadors. Tots amb fills de poca edat, van imaginar un sistema d’ajuda mútua a l’hora de fer de cangurs dels fills respectius quan a la parella li vingués de gust sortir. Van crear vals d’una hora de cangur com a element de transacció i se’n van repartir entre ells unes desenes.

Ideal per planificar sortides o permanències, segons els plans de cadascú. Qui aspirava a sortir més, abans havia de cuidar més d’altres nens. Però amb el temps van començar a escassejar els cupons. Uns n’acumulaven i els que en necessitaven no rebien oferta per fer de cangur. Qui tenia, guardava, qui necessitava no era sol·licitat.

Notícies relacionades

Seafood obre a BCN amb expectatives de rècord i la sostenibilitat com a eix

El BBVA finança l’eficiència energètica de pisos de Catalunya

Solució pròpia dels economistes de la cooperativa: augmentar el nombre de cupons. Va funcionar per desencallar la crisi. Però els cooperativistes amb estudis de dret van sostenir que per evitar la reincidència en les crisis seria necessari elaborar un reglament sobre quants vals podia tenir cada parella i quan havien d’utilitzar-los.

Quan el cangur Powell arribi a la Fed, es trobarà tipus d’interès que no es corresponen amb la solidesa de l’economia americana i haurà d’escollir entre seguir repartint cupons o arriscar i posar normes que posin en perill l’ocupació i els preus.