L''home bala'
El home bala_MEDIA_1
Juli Soler es tenia ben guanyat l'àlies de l'home bala. Tot ho feia de pressa i semblava tenir la virtut de ser ubic. Quan estava parlant amb tu feia la sensació que tenia altres coses al cap. Era entranyable. Rocker fins al moll de l'os, va saber tractar El Bulli amb la mateixa passió que sentia pels seus admirats Rolling Stones. I va triomfar (fins i tot Matt Groening, dibuixant dels Simpsons, li va dedicar un retrat -a la silueta-).
Juan Mari Arzak el va qualificar d'«intel·ligent, però estrany». El més bo és que era un estrany simpàtic. «A mi el Ferran i el Juli em recorden una pel·lícula de Jodorowski -deia el cuiner basc- en què sortia un home sense braços i un altre sense cames, i tots dos s'havien de sumar per poder fer de pistoler. Amb El Bulli passava una cosa semblant».
Ferran Adrià posava la màgia en la cuina, però El Bulli no hauria sigut el número 1 sense Soler en la direcció.
El dia de Nadal del 1980, Hans i Marketta Schilling, els primers propietaris d'El Bulli, van citar Soler per a una entrevista a cala Montjoi. Els va agradar i el van fitxar com a director. El primer que va fer el doctor Schilling va ser emportar-se'l a menjar als millors restaurants d'Europa. El llistó era alt, però el Juli va captar el missatge. El mes de març del 1981, quan va començar de director, la Guia Michelin els havia retirat l'estrella que tenien. No era un bon començament. La van recuperar i el 1983 van aconseguir la segona.
«Potser no vam somiar mai a aconseguir un nivell tan alt-em confessava fa uns anys Juli- però sempre vam apuntar a l'alta gastronomia».
Descansa en pau, Juli. T'ho has guanyat.
