tu i jo som tres
Es busca desvirgador
Bitllet Monegal /
El relat de Leticia Sabater al Deluxe (T-5) detallant la seva operació de vagina per evitar els dolors de la penetració, i ja posada al quiròfan, i pel mateix preu, tornar a recobrar la virginitat, va desfermar una conya bàrbara entre els xafarders del programa. Expressions de Leticia, del tipus: «Quan veia un penis de la mida d'un cavall m'espantava (...) He deixat cinc relacions perquè la tenien molt gran (...) Jo resava perquè els meus nòvios tinguessin el penis petit» van aconseguir la disbauxa general. I més encara quan va advertir que el seu gran problema era que, a la vagina i al coll de l'úter, ¡hi tenia ulls de poll! ¡Ahh! Llavors si que es recargolaven. I malgrat que ella s'esforçava per donar una serietat clínica al seu relat, la burla no parava. Home, el més interessant d'aquesta aparició de la senyora Sabater no ha sigut el detall de la seva vagina avariada.
A casa ens ha interessat -i inquietat- molt més, el que pugui venir a partir d'ara; ara que ja és verge una altra vegada com quan era petitona. Va comentar en un moment donat, molt il·lusionada: «He rebut prop d'un milió de peticions per desvirgar-me». ¡Ahh! És una notable afluència de pollastres, sí senyora. Però voldria recomanar a aquesta tropa de desvirgadors entusiàstics que facin un cop d'ull al tractat Instituciones del Derecho Civil de Castilla, Tom II, que els acreditats doctors juristes Ignacio Jordán de Asso i Miguel de Manuel van publicar el 1806, una obra estimable que va editar don Tomás Albán en la seva impremta madrilenya del carrer de la Bola. S'adverteix en aquest tractat: «El desflorador que desflore a doncella honesta tiene pena de dotarla, o de casarse con ella. Si el desflorador actúa en descampado, tiene pena de muerte inmediata». O sigui, compte. És un tema delicat. Encara que la senyora Sabater busqui ara alegrement un desvirgador entre un milió d'aspirants, que sàpiga l'elegit que pot acabar casat amb ella, o amb el coll tallat. ¡Ahh! No sabria dir-los quina de les dues condemnes és la més esgarrifosa.
'LOS AMIGANTES'. - Colossal pinzellada la que ens va oferir el savi professor Emilio Lledó a El intermedio (La Sexta). Va parlar de la corrupció, i va dir: «Plató deia que els polítics eren éssers purs que havien de donar-ho tot. Ara el que fan és agafar-ho tot per a ells i els seus amigantes, que és sinònim de mangantes». Va aconseguir una ovació extraordinària.
