TU I JO SOM TRES
El 'procés' de TV-3
Tu i jo som tres. Per Ferran Monegal. /
Ben mirat, el simulacre de debat que va muntar TV-3 dijous passat (.Cat) no hauria de sorprendre a ningú. És la tapa justa, la culminació d'un trajecte, que aquesta cadena pública va iniciar temps enrere. Configurar un programa per parlar d'un tot (Catalunya) convocant només una part (els sobiranistes i prou) evidentment és una aberració informativa. És fer trampa al ciutadà. Crear, i impulsar, des del plató de .Cat una bombolla de pensament unidireccional és l'antítesi del pluralisme democràtic. Amb aquest exercici han mimetitzat els nefastos i falsos programes informatius que tantes vegades hem vist i lamentat a Intereconomía TV, a 13 TV, a Telemadrid o en aquell vergonyós Canal 9 valencià. Però s'ha d'advertir -i no és precisament un consol- que el que hem vist ara no és res més que la conseqüència de la trajectòria, del paper, que TV-3 està protagonitzant. Fa temps que aquesta cadena ha deixat de ser la Televisió de Catalunya. Ha passat a ser una altra cosa. Fa temps que ha deixat d'estar al servei de tots els habitants de Catalunya i ha culminat un curiós procés personal: s'ha trasformat en un fenomenal engranatge de propaganda, obedient amb els interessos d'una doctrina política determinada. Ara ja no defensa el dret a decidir, que és el més democràtic. Ara TV-3 ja ens inculca, ens alliçona, en quin sentit hem de votar. I naturalment, quan una estructura televisiva pública posa la informació, fins i tot l'entreteniment, al servei d'un pla polític, els polítics l'usen sense contemplacions sota la disciplina de l'ordeno i mano.
És una deslleialtat, i un engany als ciutadans, que l'aparell informatiu públic que paguen tots aquests ciutadans es transformi en el departament d'agitprop d'una facció, d'una part. Amb tot el peatge de servilisme que això comporta. Per exemple, l'operació .Cat de dijous va fer la impressió que es va muntar no només per fer creure que aquella part allà convocada era el tot, sinó també per inculcar i reimpulsar la idea de la derrotada llista única, que és la taula de salvació de CDC perquè cada vegada que es presenten a unes eleccions -l'última, l'alcaldia de Barcelona- perden vots de manera insuportable.
¡Ah! Avui no m'ha sortit un comentari alegre, precisament. No hi ha alegria en el que els he explicat. Tristesa i vergonya. Res més.
