Mario Conde, 'banquerflauta'
Li ha proporcionat Mario Conde a Risto Mejide un augment d'audiència considerable (Al rincón de pensar, Antena 3 TV). «Hem quedat perquè m'expliqui com funcionen les clavegueres de l'Estat» va llançar Risto, a manera d'esquer inicial. El reclam va funcionar. En aquests moments que aflora a borbolls un variadíssim repertori de corruptes, l'aportació de Mario Conde incitava el morbo de la putrefacció. Va explicar amb tot luxe de detalls que Miquel Roca el visitava al seu despatx de Banesto i li demanava la contribució econòmica corresponent per a CiU, i que Banesto pagava. Va explicar que els banquers concedien préstecs a partits i que si no es tornaven no passava res. Va explicar que els partits es financen amb maletins de diners
-«és la forma més rudimentària de totes»- i que el rei Joan Carles va ser qui el va avisar que anaven per ell: «Em va trucar a les vuit del matí». I quan Risto li va preguntar si es va sentir traït per Sa Majestat, va afegir: «És que Joan Carles no va néixer rei. Ni era fill de rei. El va nomenar rei la classe política i, és clar, va pensar que de la mateixa forma que el van posar, el podien fer fora». Home, ben mirat, aquest ventilador que va posar en marxa Mario Conde en aquesta sessió amb Risto ja l'havia endollat anys enrere, quan visitava Jordi González els dissabtes a la nit a Tele 5. La gran novetat televisiva d'ara és que, de sobte, es va posar a parlar de Podem i del 15-M amb una passió extraordinària. ¡Ahh! Deia que ell ja ho va advertir el 1993 -«en un discurs que vaig fer amb l'aprovació del Rei»-, on va comminar la classe política a canviar, perquè havien entrat en una crisi mortal. «Aquell discurs meu els va fer por. Em van eliminar. Van creure que feia perillar el sistema. I això és el discurs que està avui al carrer, i que jo vaig advertir fa 20 anys». Hi havia molta delectació en les seves paraules. Les assaboria. Va parlar del 15-M amb entusiasme. Semblava identificar-s'hi. Va carregar contra el Banc d'Espanya, contra els desnonaments. «Jo era un banquer que no venia de la via habitual. Jo venia del carrer i no era influenciable. A mi no podien trucar-me i recordar-me que devia favors». ¡Ahh! De sobte vam tenir a casa la impressió que aquest Mario Conde, tan multimilionari, després de molt meditar, s'havia transformat en un banquerflauta. ¡Fantàstic!
Amb raó Risto Mejide el va entrevistar assegut en un banc, en un humil banc de fusta, d'aquests que hi ha al carrer. Sarcàstica metàfora.
