Emergents i eclipsats

Va ser una nit extraordinària. Els petits es van transformar en gegants. També en l'aspecte televisiu. Del vespre electoral, el programa més seguit de tot el telehipòdrom estatal va ser Al rojo vivo: objectivo elecciones de La Sexta. El tàndem Antonio García Ferreras & Ana Pastor va aconseguir un 16% de share. Gairebé van triplicar l'especial eleccions de Sergio Martín a TVE-1, i el de Gloria Lomana a Antena 3 TV. I van quadruplicar Juan Pedro Valentín a la cadena Cuatro. A Tele 5 van anar a la seva bola, com qualsevol diumenge de l'any: a la tarda Qué tiempo tan feliz, i a la nit, La isla de los mosquitos (Supervivientes). I anar fent. El triomf de La Sexta, per sobre de les cadenes grans, reafirma la seva gran victòria: haver sabut construir-se una personalitat.

L'audiència, quan busca informació politicosocial s'ha acostumat a sintonitzar-la. Hi troba aquell plus d'opinió, d'intenció i d'anàlisi que la caracteritza. De la mateixa manera que els que no volen saber res d'eleccions, ni de vots, se'n van a la mosquilàndia de Tele 5, cadena que també ha aconseguit la seva personalitat a base de ratomàquies. Això de Ferreras a La Sexta va ser un festival d'ironia, anàlisi i dades. Veient el triomf d'Ada Colau a Barcelona, i la potència de Manuela Carmena a Madrid, li va preguntar a la seva companya Cristina Pardo, destacada a la seu del PP: «¿Hi ha por aquí on ets?». I Cristina va contestar: «Mira si hi ha por que ni tan sols han muntat el balcó per celebrar els possibles resultats». ¡Ahh! I Ferreras disfrutava.

Notícies relacionades

Guanyar versus governar

Les veus de les víctimes

La nit electoral a TVE-1, conduïda per Sergio Martín, va ser garrepa amb les potències emergents. Servil amb els que fins ara manaven. Un exemple significatiu: del parlament triomfal d'Ada Colau en van emetre 50 segons; de Rita Barberá, malgrat la seva debacle, dos minuts llargs. ¡Ahh! TVE no està al servei de la ciutadania que ha votat: segueix sent el gosset ensinistrat dels que comencen a eclipsar-se.

La jornada de TV-3 va ser potent. Van treballar bé com a instrument de servei ciutadà en una jornada tan important. Només hi vaig trobar a faltar una mica d'entusiasme informatiu sobre la gesta d'Ada: una opció que fa sis mesos no existia i que s'ha cruspit tots els altres. Aquesta proesa es mereixia una atenció més ressaltada. Li van preguntar, preocupats: «Amb vostè a l'Ajuntament, ¿el procés perd força?». ¡Ahh! El procés. Abans era el dret a decidir. Quina meravella. Com avancen.