Carpes

També hi ha un genoma aquesta setmana i és el de la carpa, un peix que viu als nostres llacs i estanys, però que mengem poc. A Xina ja fa molt temps que la crien i se la mengen. No ens ha d'estranyar, per tant, que hagin sigut investigadors xinesos els que han publicat l'article.

La carpa no és l'únic genoma conegut d'un peix. Se n'han publicat d'espècies que serveixen com a models per a estudis de biologia o que són interessants per a la nostra alimentació, com el salmó i el bacallà. El primer és un dels peixos que més es cultiven. El bacallà ens preocupa perquè s'ha pescat en excés i als llocs tradicionals de pesca ha calgut disminuir radicalment les captures.

Notícies relacionades

Reducció o flexibilització

Vivenda com a defensa

Aquest doble interès reflecteix la situació actual envers el peix. Fins fa relativament poc sortíem amb els vaixells a pescar al mar de la mateixa manera que sortíem fa segles a caçar. Ja fa uns anys que sabem que si volem menjar peix, almenys en part, l'hem de cultivar. La FAO ens diu que el 50% del peix i dels crustacis que mengem ja són de cria. Per cultivar-lo cal obtenir varietats adaptades i els genomes poden ajudar en aquesta direcció.

Nosaltres estem acostumats a menjar sobretot peix de mar i per això els peixos que més cultivats a casa nostra són l'orada i el llobarro. Als països freds com Noruega, el Canadà o Xile han fet esforços per cultivar el salmó, que ha passat de ser un peix escàs a ser un dels més assequibles. Hi ha països com la Xina on ja fa segles que es crien carpes, com es feia en temps de l'imperi romà, que són peixos d'aigua dolça. A Europa de carpes se'n mengen sobretot als països de l'Est. L'actual genoma s'ha fet de la carpa xinesa, que té la peculiaritat de ser herbívora i això facilita la seva adaptació a la cria. Al nostre país podem trobar carpes comunes en estanys. Algunes arriben a pesar uns quants quilos, però no és una carn gaire apreciada. Potser algun dia canviarem de gust.