¿Intent fallit o solució a la crisi mediterrània?

Ja coneixem l'Agenda Europea sobre Migració. La primera conclusió que n'extraiem és que no hi ha res en aquesta proposta estructuralment nou. Una altra vegada la Unió Europea ha deixat de manifest que la seva filosofia és la de protecció d'uns a canvi de la persecució d'altres. La proposta de la Comissió arriba tard. El seu intent per impulsar el treball conjunt entre els estats membres en la gestió migratòria es continua enfrontant amb la realitat de 28 sensibilitats i interessos diferents, si no enfrontats.

En qualsevol cas, cal felicitar-se pel fet que la comunicació comenci amb una crida a l'acció immediata. Per fer-ho, es proposa la creació d'equips amb membres de les diferents agències involucrades, Easo, Europol i Frontex, que actuaran juntament amb els estats membres, així com triplicar els fons de les operacions Tritó i Posidó. Potser aquesta coordinació operativa és una de les principals novetats.

També es prioritza la lluita contra les xarxes de contraban de persones, una bona iniciativa si no fos perquè la conseqüència directa és una militarització més gran dels controls fronterers. Això incrementarà el risc per a aquells que intentin arribar a Europa a través de rutes més perilloses o en vaixells més febles. Sembla evident que les operacions militars no són suficients si no van acompanyades d'un altre tipus d'actuacions que tinguin a veure amb la gestió de conflictes.

Notícies relacionades

Dir-se Terricabras

Puig surt a la borsa amb cinturó de seguretat

Però segurament l'assumpte que ha despertat més interès ha sigut el compromís de la Comissió Europea amb les persones que necessiten protecció internacional. La dialèctica europea entre països frontera i països d'acollida s'ha resolt establint un nou sistema de reubicació i reassentament a través d'uns discutibles criteris de distribució amb els quals els països europeus hauran d'assumir una quota. Espanya, segons aquest sistema, es faria càrrec del 9,10%. Per primera vegada es planteja una distribució solidària de persones amb necessitat de protecció internacional, encara que segueix sense tenir-se en compte la magnitud del problema ja que amb prou feines inclourà el 0,5% del total de refugiats de Síria. Aquestes propostes requereixen un gran acord entre els estats, i a més a més hauran d'anar acompanyades d'una revisió de Dublín II. Una revisió no exempta de discrepàncies, ja que països com el Regne Unit, Irlanda i Dinamarca no dubtaran a utilitzar l'opting-out previst en els tractats en aquest àmbit.

Aquesta Agenda Europea sobre Migracions només serà un revulsiu si els estats decideixen acceptar-la i entendre la gestió migratòria com una qüestió de solidaritat i coresponsabilitat clara. Però també és cert que arriba, en molts aspectes, tard i malament. Dotar de contingut les línies prioritàries és el repte a què s'enfronta ara la Comissió, per a la qual cosa necessita la col·laboració dels estats membres. Més ambició política i, sobretot, més Europa haurien de ser elements clau en aquest repte. També firma l'article Ruth Ferrero-Turrión, professora de Ciència Política de la UCM/UC3M i investigadora a l'Institut Complutense d'Estudis Internacionals.