Marihuana en temps d'eleccions

L'alcalde Xavier Trias presenta avui una normativa parcial que deixa per a més endavant qüestions com l'obertura i el funcionament dels clubs cannàbics. A pocs dies de començar la campanya de les municipals, l'Ajuntament de Barcelona anuncia la seva idea de tancar 100 clubs. Només n'acabaran funcionant una vintena a tota la ciutat. Les inspeccions de la Guàrdia Urbana dels últims mesos ja havien tancat 63 clubs per irregularitats. Sembla que les inspeccions han servit per establir criteris d'aprovació i de tancament. El principal criteri fet públic (la resta no es coneix) és prohibir els clubs que no estiguin a més de 150 metres d'equipaments públics (escoles, centres cívics, biblioteques...). Correcte.

Una normativa parcial, en època gairebé electoral i amb l'objectiu declarat de protegir la infància. Això han dit. Ho fan pel bé dels menors. Sí, ja s'han tancat els 63 clubs pirates que venien a menors. Ben fet. Però ara es justifiquen futurs tancaments perquè, diuen, el consum està relacionat amb el fracàs escolar i altres problemes mèdics. Anem a pams. Primer, segons les dades de l'Agència de Salut Pública de Barcelona, entre el 2004 i el 2012 hi ha hagut un descens del consum habitual entre menors de 18 anys. És probable que l'enquesta del 2016 en capturi un repunt però no ho sabem. Segon, el 9% dels alumnes de batxillerat i FP van fumar marihuana en els últims 12 mesos, però el 70% van comprar begudes alcohòliques per anar-se'n de festa. Tercer, el perfil d'alt risc pel cànnabis és del 5% en nois i del 3% en noies. El gran problema és l'alcohol, no la maria, i la qüestió de fons és la descohesió anòmica per la desigualtat en augment.

Notícies relacionades

Ferraz, la Moncloa i l’UCO

Una opa amb més transparència

Els pocs perfils de risc que existeixen per la marihuana estan associats a altres factors familiars, de pobresa i d'herència cultural que sí que són els que precipiten el fracàs escolar dels menors. ¿Un ajuntament democràtic en ple segle XXI pot culpar la marihuana com a causa del fracàs escolar mentre no diu res de la pobresa, de les desigualtats o de la precarietat material i de suports amb què treballen els professors i les escoles? Siguem seriosos. Les raons esgrimides per l'equip de Trias recorden el discurs dels puritans conservadors del segle XIX.

Si una ciutat com Barcelona vol ser referent europeu en igualtat d'oportunitats, qualitat educativa i protecció de la infància que comenci per declarar la guerra a la pobresa infantil. Cada dòlar invertit en infància té una rendibilitat del 8%, segons la famosa equació de Heckman. És més rendible invertir en infància que en borsa. Ja n'hi ha prou de tanta frivolitat entre la classe política que improvisa idees i arguments peregrins per buscar el vot tradicional i d'ordre. Ens mereixem un debat electoral de més i millor calat. Més inversió en infància, adolescència i innovació educativa i menys demagògia.