Anar al contingut

idees

L'espectre de Gazdànov

Ricard Ruiz Garzón

Un home en mata un altre a la guerra. Molts anys després, llegeix casualment en un llibre aliè la crònica d'aquell assassinat, amb tots els detalls, fins al més insignificant, però des del punt de vista... ¡de la víctima! ¿Què ha passat? Sobre una premissa tan fascinant, després ampliada mitjançant amors, atzars i batalles -a més a més d'una prosa subjugadora i una intensa reflexió sobre la identitat, el pes de l'ahir i les formes d'intentar superar la mort- s'erigeix el que en les últimes setmanes s'ha convertit en llibre de culte, un secret de domini públic en què el boca orella, ben merescut, rescabala una antiga injustícia. Es tracta d'El espectro de Aleksandr Wolf, de Gaito Gazdànov (Acantilado).

Considerat a vegades «el més francès dels escriptors russos» i comparat amb Camus per les seves novel·les negres existencialistes, Gazdànov (1903-1971) va ser un exiliat que va viure 24 anys exercint a París de taxista, i que només en les dues últimes dècades s'ha vist realment rescatat, primer a Rússia pel seu biògraf Laszlo Dienes i després a França, Alemanya, Anglaterra i, ara, a Espanya. Que les només 150 pàgines d'El espectro de Aleksadr Wolf, exemplarment traduït per una María García Barris que millora així l'edició de 1955 a Caralt (i que se suma l'argentina del 2014 a La Bestia Equilátera), permeti popularitzar per fi Gazdànov és una excel·lent notícia, encara que hi ha hagut altres intents: el 2010, per exemple, la més que recomanable editorial Sakhalín va publicar de forma pionera Caminos nocturnos, on l'autor recuperava les seves hores en taxi per traçar un cru retrat de diversos submons. I un any més tard, els seus traductors, creadors de Nevsky Prospects, van publicar en aquesta editorial Una noche con Claire, l'opera prima que va unir Gazdànov i Nabokov com a promeses. Són títols necessaris, als qual cal esperar que aviat se sumi El retorn del Buda.

Si amb tot això més gent llegeix el Gazdànov que la política va apartar del seu destí, començarà a haver-hi per fi una altra vocació redimida, encara que sigui només en esperit, a l'autèntica república de les lletres.

Temes: Llibres