Només volien jugar bé

El Bayern va tenir sort: la gastroenteritis de Lahm va ser benigna i no va durar més de dos dies, cosa que va permetre arrodonir la idea que Guardiola va dissenyar davant l'epidèmia de lesionats. Sense els seus extrems diferencials havia de trobar substituts per explotar l'única debilitat que presentaven els portuguesos: la pèrdua dels seus magnífics laterals per sanció. Així, a falta dels duels Ribéry-Danilo i Robben-Alex Sandro, l'entrenador del Porto va plantar dos centrals en el lloc dels absents i el Pep va fer un gir sorprenent: Götze com a extrem esquerre, deixant un espai per a les entrades de Bernat, i Lahm a la dreta, en el que suposa l'enèsima reinvenció del capità, donat a conèixer com a lateral esquerre, consagrat com a dret, catapultat com a migcentre l'any passat, reformatejat a interior de construcció a la tardor i vestit d'extrem dret la nit dels fets. Götze i Lahm es van clavar a la línia de calç com si fossin estaques i allà va començar el trencament portuguès.

Cap al setembre, Xabi Alonso deia: «Em moro per jugar amb Thiago». El seu impacte ha sigut explosiu. Afamat i madur, Thiago es va menjar el Porto amb un desplegament tècnic que va fer embogir l'Allianz Arena, que el va acomiadar amb una ovació superlativa. Amb les espatlles guardades per Alonso i Bernat, es va moure com un príncep. Thiago possiblement va jugar els millors minuts de la seva curta carrera, sabent que era el centre de l'equip, sentint-se més valorat i valuós que mai, barrejant el joc curt amb el llarg, amb els adorns oblidats, buscant la millor sortida per a cada pilota.

Res va influir més en la remuntada del Bayern que la tranquil·litat d'esperit. Encara que el club estava agitat per la crisi mèdica i el pèssim resultat de l'anada, i alguna vella glòria mostrava dubtes -si bé Beckenbauer es va manifestar rotund: «Tinc una fe absoluta en Guardiola»-, el vestidor estava en calma. L'entrenament de dilluns va ser plàcid, el Pep va dedicar tota la seva roda de premsa únicament a detalls tàctics -«És el joc, no els ous», va venir a dir- i el prepartit va ser el contrari de l'enfervorit ambient de l'any passat, quan va tenir lloc la catàstrofe davant el Reial Madrid. Amb aquella lliçó apresa, van compondre un escenari oposat: només es tractava de jugar bé. Ningú va apel·lar a remuntades, orgull o testosterona. Només van dir: volem jugar bé. L'afició tampoc estava com fa un any. L'ambient de l'Allianz era el d'un partit més, amb un punt d'escepticisme, com esperant veure quina cara enssenyaria l'equip. Quan van arrencar a jugar, i a jugar bé, l'afició es va entusiasmar. Res exemplifica millor l'objectiu de jugar bé com el tercer gol, al qual es va arribar després d'una seqüència de 27 passades consecutives -rècord Champions del curs- durant un minut i mig en què el Bayern va marejar el Porto per ajusticiar-lo amb els últims quatre moviments, tots al primer toc, cada un més precís que l'anterior.

Notícies relacionades

Què ens passa amb la fi del món?

El temps en la política

La Lliga del Barça B

Quan falten dues setmanes per a les semifinals, al vestidor de Säbener Strasse hi ha més prudència que eufòria. La crisi de lesions ha sigut memorable: com a mínim sis jugadors han estat lesionats en tots i cadascun dels minuts de la temporada, cosa que ha suposat un rècord negatiu històric en el futbol europeu. Guardiola és feliç: per la cohesió dels seus futbolistes durant tants mesos d'adversitat i per l'excel·lent joc davant el Porto. Quan li esmentes la Lliga que està a punt de conquistar, no oblida la que va guanyar amb el Barça B: «Va ser la primera, va ser una il·lusió especial». Comptant aquella, sumarà sis lligues en set intents.