Petit observatori
Corbera d'Ebre, drama i museu
En la guerra del 1936-1939, el poble de Corbera d'Ebre va ser terriblement destruït. Vaig veure, ja fa anys, aquelles terribles runes. Caminant per la Terra Alta vaig arribar a Corbera. Dalt del turó, un escenari dramàtic. Presidit per un campanar estranyament dret, encara, però si no recordo malament amb les pedres malferides.
Llegeixo en aquest diari que es promou la creació d'uns Centres Museístics d'Interpretació, que, a més de Corbera, inclouran Vilalba dels Arcs, Pinell de Brai, Batea i la Fatarella.
Quan llegeixo aquests noms se'm desperta la memòria, molt viva, d'un viatge a peu ja molt llunyà que em va portar per alguns escenaris de la guerra. Vaig pujar pels carrers que duien cap a la part enlairada i antiga de Corbera, primer còmodament, i de cop vaig topar amb les primeres runes.
El que devia ser el carrer Major era una acumulació d'enderrocs, que feien pendent. Aleshores devia fer uns 50 anys que les cases s'havien ensorrat. Un caos de pedres, fustes podrides que havien estat sostres i finestres.
A Corbera hi queien cada dia centenars de bombes de morters. Tinc anotat que la cota de Corbera va canviar de mans quatre vegades en un sol dia.
No hi he tornat, a Corbera, però em veig encara en un cafè de la carretera, parlant amb uns testimonis del que havia passat allà, al poble que pujava turó amunt.
Notícies relacionadesI em van explicar un fet angoixós. «Després de la guerra anàvem a desenterrar els obusos i les bombes. Alguns se'n treien un jornal. No es pot imaginar tot el que es va trobar a les vinyes. I la gent que hi va morir... Hi havia bombes que explotaven quan les collien. Van morir molts vells i molts nens. I d'altres van perdre una cama o un braç...»
Això m'ho deien l'any 1988, si no m'equivoco. I un home del bar hi va afegir: «Sort que l'any que va acabar la guerra no va fer gaire fred...»
