La ràtio
Misteri
Costa d'entendre de què està composta la biografia dels Rato Figaredo, que es remunta als anys foscos del franquisme. Quan convé, grans fortunes industrials i del carbó asturià. Després, magnats de la publicitat. Però alhora, Ramón Rato -pare de Rodrigo-, empresonat per evasió de capitals segons el criteri restrictiu de l'època. U n llibre de difícil accés, Los Rato, de Ramón Tijeras, en dóna més pistes. Rodrigo va estudiar a Berkeley i va tornar a Espanya el 20-N del 1975, el dia que va morir el dictador Franco. Aquella nit va sopar amb Manuel Fraga. Instint de poder, des de jove.
Després, la supèrbia de qui s'atribueix l'èxit econòmic espanyol 1996-2004, que teixeix la seva trajectòria internacional (¿Luis de Guindos l'imita?) després de doctorar-se en Economia sent vicepresident, amb un text de ploma aliena ben recompensada.
La direcció de l'FMI, europea per definició, va quedar inesperadament vacant i cap allà se'n va anar el que té por de volar en avió. Tres anys justos -temps mínim per a la pensió vitalícia- i retorn a l'Espanya del PP opositor i agressiu. Conseller amb retribucions estratosfèriques i aportacions desconegudes, incloent-hi Bankia. I al final, defraudador enfront dels seus antics subordinats.
