Tu i jo som tres
Un bandoler i un vodevil
El sarcasme de José Mota (TVE-1) segueix diluït. Alguna setmana s'atreveix una mica més en la intensitat de la mossegada, però en general navega, sobreviu, tirant sifó al vi. Comprenguem la seva tragèdia: coneix perfectament l'art de la causticitat i la sornegueria, ¡però és a TVE-1! ¡Ah! En aquesta plataforma pública, tan plena de pressions i censures, ha de suavitzar el mordent. Aquesta setmana s'ha disfressat de bandoler i s'ha posat a atracar per Sierra Morena com un descosit. Home, no feia falta viatjar al segle XVIII per fer un esquetx sobre els atracadors que hi ha en aquest país. Només llegint els titulars de les seccions de política de la premsa del dia tenia material exhaustiu. I s'hauria estalviat el lloguer dels vestits d'època, i els arcabussos, que són costosíssims. La virtut de l'humorista mordaç és aproximar la mossegada a l'actualitat de la societat a la qual es dirigeix. El gran Francisco Ibáñez ha venut més de 10.000 exemplars en un sol dia de la seva última entrega de Mortadel·lo i Filemó, titulada El tresorer. O sigui, els cèlebres agents de la T.I.A. investigant Bárcenas i el Partit Papil·lar. Aquest succés editorial ha sigut reflectit i ressaltat en la majoria de noticiaris televisius. Menys al Telediario de TVE-1. El que dèiem: comprenem Mota i el seu forçat i diluït equilibrisme.
VICKY, ALICIA I 'EL DISCONTINU'. - En contrast amb el relat del Telenotícies (TV-3), sense gens de ganes d'il·luminar l'audiència
-més aviat de distreure-la del fonamental-, la sessió d'Alicia i Vicky al Parlament ha sigut ben analitzada pels Tres tenors de Cuní (8TV). Deia Joan Josep Queralt: «El coronel de la Guàrdia Civil encarregat del control de la frontera amb Andorra va dir sobre la senyora Ferrusola que passava carregada de diners, i fins amb escortes. D'això no se n'ha tornat a saber res». I Lluís Foix resumia amb precisió: «És el cas Pujol el que origina aquesta investigació, però ara resulta que del cas Pujol ja amb prou feines se'n parla. A mi això d'avui al Parlament m'ha semblat un vodevil». Hi coincideixo. No obstant, i posats a acceptar vodevil com a animal de companyia parlamentària, ens ha estranyat que ningú hagi preguntat sobre aquest apassionant assumpte del pollastre «discontinu» que tant desitja tenir Alicia, segons la gravació completa de la trobada a La Camarga que està a disposició de tots vostès, i des de fa bastant temps, a Youtube.
