29 d’oct 2020

Anar al contingut

Una nova manera de governar

Rafael Entrena

La llei catalana de transparència ha de permetre més eficiència administrativa i dificultar la corrupció

Deía Louis Brandeis, magistrat del Tribunal Suprem dels EUA, que «la llum del sol és el millor dels desinfectants», i efectivament, té tot el sentit que en un règim democràtic la informació es posi a l'abast dels ciutadans, sense traves, com a mecanisme de control de les possibles arbitrarietats dels càrrecs públics.

El 29 de desembre del 2014 el Parlament de Catalunya va aprovar la llei 19/2014, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, amb la qual es dóna resposta a la reivindicació social de més transparència en la gestió pública com a reacció als nombrosos casos de corrupció dels últims temps. De fet, l'aprovació de la llei va ser una de les 51 mesures proposades en la cimera anticorrupció de febrer del 2013.

El legislador català, conscient de l'elevat grau de desafecció cap a la política convencional i de la necessitat d'adoptar actuacions de calat, ha anat molt més lluny que la llei estatal de transparència 19/2013, de 9 de desembre, i ha establert, entre altres mesures, el silenci positiu per a les sol·licituds d'informació i la creació del denominat registre de grups d'interès (lobbies), en què les entitats registrades hauran d'assumir un codi de conducta i donar publicitat a les seves reunions amb autoritats i càrrecs públics.

La legislació de transparència no és, no obstant, una solució merament conjuntural i transitòria a la plaga de la corrupció, sinó que pretén implementar una nova filosofia en la gestió pública, en què l'Administració del segle XXI posi a disposició dels ciutadans les dades que té al seu poder i, al seu torn, copsi l'opinió d'aquests de manera continuada i procedeixi, sistemàticament, a la rendició de comptes. Des d'aquesta perspectiva, la norma s'emmarca en les polítiques d'open government open data, i els moviments que propugnen avançar en la democràcia participativa.

Les administracions públiques hauran de publicar la seva informació a través dels portals de transparència, d'una manera veraç, objectiva, clara, fàcil, estructurada, actualitzada, comprensible, reutilitzable i gratuïta. Dintre d'aquesta informació institucional, organitzativa i econòmica, s'inclouen, entre moltes altres matèries, les retribucions i béns dels alts càrrecs, els currículums dels responsables dels òrgans administratius, les cartes de serveis i els procediments de contractació. La transparència informativa es recolza en les noves tecnologies, que superen clarament les limitacions dels tradicionals plafons i diaris oficials, i possibiliten la interacció amb els administrats.

Igualment, es proclama el dret dels ciutadans a accedir a la informació que no sigui d'obligada publicació, i el seu exercici no es condiciona a la concurrència d'un interès personal, no està subjecte a motivació i no requereix la invocació de cap norma. A més, les seves limitacions -fonamentalment derivades de la possible afectació de dades de caràcter personal- són d'interpretació restrictiva i han d'aplicar-se en resolució motivada.

En el marc de les tendències imperants a la UE, es proclamen i desenvolupen els principis de bon govern i govern obert, mitjançant els quals es pretén garantir una actuació honesta i responsable dels alts càrrecs i la participació dels ciutadans en els assumptes públics. Finalment, s'estableix un règim sancionador molt rigorós de les conductes que suposin una denegació o limitació del dret d'informació, que pot comportar fins i tot la destitució del càrrec públic.

En definitiva, la implementació de la llei suposa un repte ambiciós i no exempt de dificultats. Comportarà, en primer lloc i per sobre de tot, un radical canvi de mentalitat en alguns gestors públics, i a més la dotació dels instruments tècnics, jurídics i econòmics i la formació del personal que garanteixin l'accés dels ciutadans, de manera ràpida, efectiva i comprensible, a la informació pública, sense oblidar que l'incompliment total o parcial de les disposicions de la nova normativa pot determinar l'existència de responsabilitats i sancions.

Finalment, per més que la normativa de transparència constitueixi un instrument fonamental en la lluita contra la corrupció, no seria desitjable que es convertís en un mecanisme per a l'obtenció de material que nodreixi querelles temeràries i confrontacions partidistes, sinó que, ben al contrari, la seva aplicació hauria de contribuir a la normalització de la vida política i hauria de produir un efecte positiu pel que fa a l'eficàcia i l'eficiència administrativa, la participació de la ciutadania en la gestió pública i la l'administració responsable i sostenible dels recursos públics.

Advocat.

Temes: Corrupció