Represa del procés amb autòmat

Alicia Sánchez-Camacho s'assembla cada dia més a una autòmat del museu del Tibidabo: cada vegada que els sobiranisme mou una tecla, extreu un cartonet de les seves entranyes mecàniques. El missatge conté una subtilíssima variant de la mateixa bonaventura: «És il·legal». La molt limitada i mecanitzada fraseologia del personatge, producte d'un bagatge conceptual sota mínims, resulta fins i tot entranyable. Si hi afegim el pintoresquisme creixent de la líder política catalana més popular, amb permís de Dolors Camats, remarcarem que és impropi de la seriositat dels conservadors, i conclourem que Cama­cho és el xollo d'Albert Rivera. ¿Com és que Rivera puja com l'escuma dins del bloc oposat al sobiranisme? ¡Per contrast! Rivera és autònom, Camacho autòmat.

¿Què passa al bàndol sobiranista? Que es reforça mentre perd força. La unitat, d'entrada incompleta, no arriba a compensar l'amarg convenciment que l'independentisme guanyarà en escons però no en vots, que és el que compta de debò. L'anunci de l'acord tanca el segon trimestre en comptes d'obrir el tercer, de manera que aquests dies de festa en dilueixen els possibles efectes antidepressius. Suposem ara que a les municipals tothom guanya, o es dóna per satisfet amb els resultats, circumstància que ja podem avançar si Xavier Trias revalida Barcelona, ERC puja, Núria Parlon se sosté a Santa Coloma de Gramenet i Xavier García Albiol a Badalona. Si CiU no se la fot, Unió, en comptes de fer cas de les profecies i consells que l'autòmat de la Ciutadella expel·leix motu propio, en episodis espasmòdics sovintejats, adoptarà el full de ruta independentista, i podria ser que per unanimitat. Si ho fa, serà de manera provisional i reversible, amb l'argument que no hi ha altra forma de pressionar Madrid per un pacte alternatiu. La CUP ja quasi signa. I si ICV també s'hi afegeix, amb una fórmula similar a la d'Unió, serà sobretot per por de Podem, a fi de singularitzar-se i evitar tant com sigui possible el contagi del que els ha passat als seus col·legues d'Anda­lusia.

Notícies relacionades

El Jerusalem de Netanyahu

Consensos en els canvis

Així s'encarrila el procés, ara per ara, mentre es configura el bloc del no a la independència, gens articulat però amb menys discordances internes de fons. El formen C's, Podem, el PP i el PSC de Miquel Iceta, ja instal·lat i refermat entre els partidaris de l'estatus quo.

Diumenge passat, mentre estava tafanejant pel Mercantic de Sant Cugat, em vaig trobar un amic de la colla d'estiuejants adolescents del poble, la composició de la qual oscil·lava entre l'alta mesocràcia i la pijeria. La conversa que vam tenir va acabar amb següent diàleg, iniciat per ell en un to confidencial: «A veure si ens deixen en pau d'una vegada», va dir. I jo: «¿Que t'has fet independentista?» «¡Més que tu!». «Doncs no som majoria». «No et preocupis -va concloure-, ja ho aconseguiran!»