Elogi de la teva pell

Quan ens mirem ens comprovem la pell. Les parts que les convencions socials i religioses ens permeten ensenyar. Més a les platges nudistes i menys darrere robes que ens tapen fins a dalt. La nostra pell ens recorda el pas del temps. Les potes de gall als ulls, els colls arrugats que contrasten davant de cares estirades, les marques de les línies d'expressió record d'un plor massa constant o dels excessos de massa estius de rialles, les cicatrius a la dermis d'antigues baralles...una marca queloide al meu dit índex esquerre em fa pensar en un mes d'agost del 1984 a prop de Saragossa...

La nostra pell és l'òrgan del cos humà més extens i massa sovint ens n'oblidem. Amb la seva suor de gust i olor canviant. Una pell de centenars de variants de color, una propietat que depèn de moltíssim factors. De les tonalitats dels pares, del temps que dediquem a ser mandrosos sota aquest preciós sol mediterrani, un color que es pot tornar més taronja si prenem molta pastanaga pels derivats de la vitamina A (carotè) que conté. Hi ha un bonic ratolinet anomenat agutí al qual li podem canviar el color modificant-li la dieta i donant-li més grups folats i a més es capaç de transmetre aquest canvi adquirit al seu llinatge. Viure per veure. Us imagineu si poguéssim canviar el color de la nostra pell a voluntat, ¿ quantes discriminacions i barreres absurdes desapareixerien? Com deia el Petit Príncep: «L'essencial es invisible als ulls».

La nostra pell pateix també malalties insidioses, des de la lepra que tants estralls va fer a l'edat mitjana i que encara sobreviu als països de l'anomenat tercer món, a patologies més pròpies de la nostra àrea com la freqüent psoriasi o l'èczema seborreic. O les taques blanques que denominem vitiligen. En aquest darrer cas hem de felicitar-nos per la gent que gira el mitjó del revés com la model Winnie Harlow de la campanya de Desigual amb la seva pell de taques blanques i negres.

La pell és la nostra gran protectora. La muralla que evita l'entrada de tot tipus d'agents patògens i la que té inserits receptors sensitius que ens fan sentir la calor, el fred, la rugositat, la llisor i el plaer però també el dolor. Una pell humana dura, però delicada. Que quan es crema ens torna a recordar la seva importància. Una pell que es pot deformar greument en moltes malalties com la neurofibromatosi i altres facomatosis, patologies que a vegades només donen la cara per petits detalls com unes petites taques de color cafè amb llet a l'esquena.

I la nostra bonica pell, la del nostre amic, la del germà, la del nostre fill, la de l'estrany que ens trobem al quiosc també es pot veure afectada pels tumors. De fet, el càncer més comú del món és el de pell, també denominat epitelial, on en trobem dos tipus: el carcinoma basocel·lular i el carcinoma escatós o espinocel·lular. Som afortunats perquè avui, si es detecten a temps, es curen amb un elevat percentatge. Però no us deixeu confondre, perquè hi ha un càncer de pell especialment dolent anomenat melanoma, el càncer derivat de les pigues. Hi ha un altre tipus de melanoma que és ocular i apareix a la zona de l'ull anomenada úvea, que és per exemple el melanoma diagnosticat al bon divulgador biomèdic el doctor Oliver Sacks.Però el melanoma més freqüent és el cutani. D'elevada incidència entre la gent més blanqueta que s'exposa massa al sol: és el cas de l'irlandès que s'emporta un record enverinat de la Costa Brava o l'australià de pell color farina que encara no s'ha acostumat a l'ocupació recent d'aquella illa continent. Entre els motius de la seva malignitat troben que es dissemina fàcilment, s'escapa del seu lloc primari com un peix moll entre els dits i fa moltes metàstasis.

El melanoma també va ser un dels primers tumors sòlids on una mutació en un oncogen (gens que estimulen el càncer) anomenat BRAF ha permès usar un fàrmac específic contra aquesta mutació (inhibidor de BRAF). Un camí que prèviament havia fet el doctor Dennis Slamon amb el tractament del càncer de mama amb la mutació de l'oncogen HER2 i el fàrmac herceptin. Però el melanoma tractat amb el fàrmac n'aprèn, s'adapta i sovint desenvolupa una resistència contra aquest primer fàrmac. I aleshores hem de tornar a buscar una nova diana molecular alterada en el tumor i un nou fàrmac que sigui efectiu. És un joc del gat i la rata.

Notícies relacionades

¿Ha tornat Vinícius?

¿Pot seguir Sánchez?

D'aquí la importància de seguir investigant. Com fa el doctor Antoni Ribas de la Universitat de California de Los Angeles (UCLA) amb els tractaments d'immunoteràpia del melanoma; o la doctora Susana Puig i el doctor Josep Malvehy de l'Hospital Clínic, l'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) i la Universitat de Barcelona estudiant les aplicacions de la genètica per millorar el tractament d'aquest tumor cutani; o el becari anònim del meu laboratori dedicant-hi també els caps de setmana. Ens hi juguem la pell i la vida en aquesta recerca. Petons a tots. 

Metge. Institut d'Investigacions Biomèdiques de Bellvitge.Metge. Institut d'Investigacions