Veneçuela, l'ocàs de la llibertat

Fa pocs dies, la Unió Europea aprovava una resolució contra la repressió que perpetra el règim chavista de Veneçuela contra la societat civil i política. Com diria el gran merenguer Johnny Ventura, això no és nou, no és cosa d'ara. Són molts anys ja de desolador chavisme, misèria econòmica i retallada de llibertats a Veneçuela. Per entendre'ns, socialisme en acció. Cada vegada li costa més a la dictadura veneçolana dissimular la seva autèntica naturalesa. Per blanquejar la seva imatge, el poder establert celebra de forma compulsiva simulacres d'eleccions  i consultes on de forma obscena monopolitza els canals de comunicació, distribueix almoines electoralistes i assetja físicament i judicialment l'oposició.

Democràcia no només és eleccions, és enginyeria civil, llibertat d'expressió i separació de poders. Res d'això existeix a Veneçuela. No hi ha independència judicial sinó servilisme polític. Davant la gravetat dels fets ocorreguts en les últimes manifestacions esquitxades de brutalitat policial, l'última víctima mortal de la qual va ser Kluiverth Roa, un nen de 14 anys, no hi ha hagut ni una sola diligència judicial. Els jutges callen també davant l'empresonament de Leopoldo López en una presó militar, a qui ara sotmeten sense cap vergonya a un indecent judici sumari i polític, en la línia de la millor tradició socialista. Les institucions veneçolanes són púlpits i corretges de transmissió de la voluntat del Govern, on s'ha arribat a agredir de forma salvatge parlamentaris com Corina Machado, Wiliam Dávila i Julio Flores. Formen part d'aquesta lògica autoritària i chavista les amenaces abocades per la ministra de Presons, Iris Varela, a Enrique Capriles: «Estic preparant una cel·la on purgaràs els teus crims». O l'autorització del Ministeri de Defensa per  «utilitzar la força potencialment mortal» per frenar les protestes. En aquesta direcció, l'esport favorit del règim, a més a més d'empresonar opositors, és tancar mitjans de comunicació. Tot aquest paisatge amanit per un clima de violència irrespirable, promogut pel poder, on la impunitat és la norma, on s'arriba al 90% respecte a delictes comesos (segons dades de l'Observatori Veneçolà de Violència) i s'han registrat en els últims 15 anys més de 200.000 assassinats. Tot això enmig d'una terrorífica situació econòmica, provocada per la inversemblant planificació econòmica del chavisme i la seva hiperdependència del petroli. Un país que neda en petroli ha d'administrar amb eficiència els recursos que posseeix i els beneficis que n'obté, diversificant la seva economia i no dependre en exclusiva d'aquests recursos o, encara pitjor, regalar-los a la sòrdida tirania comunista de Cuba.

Al CAPDAVANT d'aquest caos hi ha un ressentit social que atén al nom de Nicolás Maduro. Aquest diu que rep per boca d'un ocellet missatges del més enllà enviats per l'anterior dictador, Hugo Chávez, del qual també diu que reconeix la seva cara entre la runa d'unes obres. D'entre tots els seus deliris, aquest últim podria ser el que més aparença de realitat pot tenir, donada la ruïnosa situació a la qual el chavisme ha arrossegat Veneçuela. I com tot procés autoritari, la situació no deixa d'empitjorar. El desproveïment de productes de primera necessitat i la creixent poda de llibertats han conduït a manifestacions de descontentament popular. Totes saldades amb un superàvit de violència a favor del règim, que va empresonar els opositors Leopoldo López (líder de Voluntat Popular)  i Daniel Ceballo (alcalde de San Cristóbal) el 2014. Aquesta onada repressiva va ser documentada i denunciada a l'informe de Human Rights Watch, Castigats per protestar, de maig del 2014. Una condemna a la qual s'ha sumat Amnistia Internacional. Però no hi ha res que aturi els chavistes. Fa poc es va detenir per voluntat de Maduro l'alcalde del districte de Caracas, Antonio Ledezma, sota els imaginaris càrrecs que operen sobre les detencions polítiques, conspiració per a la comissió d'un cop d'Estat.

Es perd el compte ja de les vegades que l'estimat líder ha denunciat ser objecte d'una conspiració per enderrocar-lo. Tot sense cap prova, només la seva verborrea

insuportable. La naturalesa política de les detencions la va assenyalar el mateix Maduro quan

va declarar que només era possible l'alliberament de Leopoldo López si l'enviava als Estats Units com a intercanvi pel terrorista Óscar López Rivera. Per si algú dub-

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

tava de la inexistència de la separació de poders a Veneçuela, Maduro disposa dels veneçolans com si es tractés de peons d'escacs. Cada vegada hi ha menys temps i mentre Castro, Mugabe i Maduro riuen, la llibertat es mor a Veneçuela.

Professor de Relacions Internacionals de la Universitat Complutense de Madrid.