La roda
¿Anem al llit?
Ana Mato va dir fa uns mesos que anem a dormir massa tard i que la culpa és de la tele. Per tant, i pel bé de la salut física i mental dels espanyols, va demanar a les televisions privades que avancessin entre 30 i 60 minuts el seu prime time. Ho va demanar i, com passa habitualment amb aquest sector, no li van fer ni cas. Doncs bé, ara que em pensava que tothom s'havia oblidat d'aquella petició, resulta que TVE ha anunciat que avançarà 15 minuts la programació per contribuir a la millora de la conciliació familiar. No crec que la ministra pugui cantar victòria, les televisions públiques són les menys problemàtiques en aquesta matèria, especialment TV3, que és un cas a part.
Només cal repassar la programació nocturna de les diferents cadenes privades espanyoles per comprovar que la majoria dels programes de prime time comencen entre les 22.30 i les 23.15. Un horari que s'ha anat retardant cada vegada més i que, a sobre, cada vegada és més impuntual. Els incompliments de les privades en relació a l'horari que elles mateixes anuncien cada nit és constant i sistemàtic, entre 10 i 20 minuts de diferència. Això és així perquè la decisió de quan començar l'acostumen a prendre el mateix dia en funció de la programació de la competència i de la tria del millor moment per ubicar els blocs publicitaris. També ho fan, és clar, perquè el públic sembla que s'hagi acostumat a aquesta impuntualitat i no la penalitza en absolut.
Però per fer-nos una idea de fins a quin punt han canviat els horaris nocturns televisius només cal recordar aquells famosos dibuixos de la família Telerín que marcaven l'hora d'anar a dormir als nens de les dècades dels 60 i dels 70. ¿Sabeu a quina hora els passaven? ¡A dos quarts de nou! Que els ho expliquin al prop del milió de nens que, segons els audímetres, estan davant la tele cada dia entre les deu i les dotze de la nit.
