Jordi Pujol Ferrusola i el rugbi

Jordi Pujol Ferrusola és tot un personatge. Tots ho diuen i la compareixença en la comissió d'investigació del Parlament va deixar l'assumpte ben a la vista. No el conec, però hi ha un element en la seva biografia que m'aporta una informació especial sobre ell i és que va jugar a rugbi com a talonador en uns anys en què jo mateix practicava aquest esport. Pujol va jugar al Barça, que en aquells anys solia ser en totes les categories un equip de nensn de casa bona, més rossos i alts que la mitjana, i que va arribar molt alt en la competició (van guanyar una copa del Rei el 1983). Després d'un element aparentment banal, el cert és que el fet que Jordi Pujol Ferrusola fos un jugador d'elit del primer equip del Barça, en concret talonador i capità, ofereix indicis d'un caràcter coherent amb la imatge pública mostrada aquest dilluns. I a més rebia més que ningú.

El talonador és un jugador sense rèplica en la davantera. Per als neòfits, la davantera en rugbi és en realitat la defensa. Són els encarregats de lluitar cos a cos i en el tumult  per obtenir el premi de la pilota ovalada i que els tres quarts disfrutin d'aquelles carreres tan vistoses que ells poques vegades poden permetre's (en el meu equip va ser tres quarts Josep Pedrerol, perquè us en feu una idea). El talonador és generalment un paio no gaire alt i principalment pillet, que se sosté entre els 'piliers' o pilars i està al centre de la melé, cara acara, cara amb cara, amb el contrari. Ben envoltat, en la melé utilitza els seus peus per conservar o robar la pilota després de la introducció d'aquesta per part del mig melé. En aquest agrupament després de la falta, la realitat està fora de la visió dels altres.

Notícies relacionades

Cisma a la Segarra

¿Qui votaràs?

La melé és un món privat generalment ordenat però que en ocasions requereix d'arts fosques per doblegar el contrari. Una pràctica il·legal sol ser deixar el braç per dins i pegar a l'homònim de l'altre equip, encara que sol ser detectada per l'àrbitre davant el sonor plaf plaf de l'impacte del puny a la cara del taloner contrari. En altres casos, és la cama la que es balanceja i els tacs impacten als caps dels segones línies contraris. És molt pràctic per debilitar l'empenta de la davantera contrària. Són males arts que només en circumstàncies puntuals són necessàries si la cosa està ajustada al marcador. El talonador es recolza en els pilars just per efectuar la seva hàbil maniobra, encara que en ocasions també empeny recolzant el cul en els segones línies. Un paio dur entre gegants, el petit que mana els grandassos, un líder generalment a l'ombra. Els dots de comandament i estratègia del talonador es plasmen també en altres moments del joc com les 'touch'. El jugador líder de la melé és l'encarregat dels llançaments des de la banda, moment important per a l'atac, per l'exterior o l'interior. Reparteix joc. En rugbi la batalla amistosa mana, no tant l'honor com sol pensar-se, i el petit però espavilat taloner té moments de protagonisme. S'hi val  gairebé tot al camp si no es detecta i les marranades s'obliden al final del partit aplaudint el contrari i prenent unes birres amb ell.

El rugbi uneix molt. Potser per això un dels col·legues de Pujol va ser Sergi Loughney, un dels millors del seu equip i d'aquell moment del rugbi català. Loughney va ser durant anys responsable de relacions institucionals de la Generalitat, un home de confiança de l'Honorable, per mediació de Jordi, diuen. Diuen que fa unes setmanes hi va haver una trobada privada al Pub Kitty's, que regenta Loughney a la zona alta de Barcelona, i en què van participar el tinent general Ricardo Álvarez-Espejo, el general de la Guàrdia Civil Ángel Gozalo, el fiscal en cap de Catalunya, José María Romero de Tejada, el conseller autonòmic Felip Puig, diversos empresaris i altres polítics (de Ciutadans, el PP i el PSC). Això explica Pablo Planas a Libertad Digital. Suposo que era el moment de la cervesa. O això diuen.