La capitulació d'Ulisses
Un dels passatges més cèlebres de l'Odissea d'Homer és el d'Ulisses i les sirenes. Un fragment essencial de la mitologia grega al qual el primer ministre d'Economia Iannis Varufakis va fer referència al finalitzar la decisiva reunió de l'Eurogrup divendres passat: «Algunes vegades, com Ulisses, necessites lligar-te al pal del veler per arribar on vols i evitar les sirenes».
El polític grec no ha fet cas de totes les advertències dels mercats financers i ha lluitat per escenificar davant d'Europa que un país sobreendeutat però que ha elegit un nou Govern pot canviar la regles del joc pactades pels seus predecessors. El seu màxim opositor en la contesa, el ministre alemany Wolfang Schäuble, ha lluitat per demostrar l'oposat, que els partits polítics no poden guanyar eleccions amb promeses que no depenen d'ells sinó del consens d'un club econòmic format per 18 països més.
Divendres Grècia va capitular davant els seus socis europeus a l'acceptar una prolongació del rescat, que donava per mort, cosa que li facilitarà finançament per a quatre mesos. Com a conseqüència, haurà d'acceptar que la Comissió Europea, el Fons Monetari Internacional i el Banc Central Europeu revisin el compliment de l'actual programa. Aquesta terna, que ja no es diu Troica a petició grega, farà un informe que si resulta positiu permetrà desbloquejar l'últim tram d'ajuda de 1.800 milions i facilitarà negociar un tercer rescat. Dimarts els grecs presentaran un pla de reformes a Brussel·les que inclourà amb tota seguretat un 70% de les reivindicacions de Brussel·les, entre elles la lluita contra la corrupció i la modernització de l'Administració, encara que deixarà fora la reforma de les pensions i la pujada de l'IVA.
Notícies relacionadesL'Executiu de Syriza tindrà problemes perquè el seu electorat percebi que no ha sucumbit als cants de sirena. Grècia ha aconseguit algunes coses. Ha guanyat temps, ha aconseguit negociar el pla de reformes des d'una posició més pròxima i democràtica, i ha obtingut una certa flexibilització en els objectius del superàvit primari. Però no ha sortit airosa en el seu objectiu de doblegar Alemanya i posar punt final a l'humiliant rescat.
Ulisses va aconseguir evitar els cants de sirena, però aquell no va ser el final del camí a Ítaca. Va haver de travessar el perillós estret entre Escila i Caribdis i va perdre tots els seus companys, que, malgrat l'advertència de Tirèsies, van menjar les vaques que pertanyien al déu Hèlios i van ser morts a l'oceà per Zeus. Quan va arribar a l'illa de Calipso, s'hi va quedar durant uns quants anys. El viatge de Grècia, com el d'Ulisses, no serà curt ni fàcil. Ni estarà exempt de patiment.
