EDITORIALS
Repunt de la vivenda nova
¿Ha purgat el sector de la promoció de vivendes els excessos que van originar un estoc inassumible? Aquesta era la pregunta que ens fèiem ahir en la informació publicada sobre la lleugera reactivació del sector de la vivenda nova per una demanda que començava a saturar un determinat mercat immobiliari.
En realitat, s'ha de precisar bé la situació. Encara ens trobem en els moments més baixos de construcció d'obra nova a Catalunya -unes 4.000 vivendes l'any passat- davant unes 20.000 en situació normal (no especulativa). Aquesta demanda insatisfeta es concentra en punts molt concrets de la geografia catalana -Barcelona, la seva primera corona metropolitana i alguns nuclis turístics-, fenomen extensible al conjunt d'Espanya. Juntament amb aquesta oferta conviuen borses de promocions buides, bàsicament en mans d'entitats financeres i de la Sareb, amb difícil sortida per la caiguda de l'activitat econòmica i la pèrdua de valor de la construcció com a inversió en si mateixa. Per tant, ens trobem davant un fenomen limitat que, com el de l'increment de la venda de vehicles, indica que l'economia comença a moure's, encara que moltíssima gent encara ho estigui passant malament.
En el cas de la promoció de vivendes cal ser molt cauts. Primer, perquè no hem d'esperar una recuperació del sector fins a cotes d'abans del 2007. El retorn a la bombolla immobiliària, a l'especulació, ja hem vist com s'acaba. Al PIB del país, el sector de la vivenda ha de recuperar múscul, però en la seva justa mesura. I per això, en segon lloc, s'ha de tenir clar que no es pot posar l'accent només en l'obra nova. Els especialistes recalquen la importància que pot tenir la rehabilitació. Hi ha un ampli parc de vivendes infradotades de les quals es pot treure profit. Amb això racionalitzarem el cost energètic, recuperarem espais degradats i mobilitzarem recursos humans que avui formen part de les llistes de l'atur de llarga durada. I en aquesta definició d'objectius és important també que les polítiques públiques facilitin estímuls fiscals dirigits a qüestions molt concretes, que evitin sigui com sigui la generació de noves bombolles. La memòria és feble, però no ens podem permetre nous errors d'aquesta magnitud.
