Anar al contingut

Una fundació controvertida

Gates, ajudes que l'ajuden

Gustavo Duch

Les donacions del magnat a l'agricultura de l'Àfrica no són altruistes, sinó que li permeten negocis

Pensem que vostè o jo som multimilionaris i des dels millors sentiments constituïm una fundació solidària. Per exemple, per recolzar la recerca sobre el càncer de pulmó. I que mentre entreguem fons per a aquesta causa pensem a la vegada com augmentar el patrimoni econòmic de la fundació. És llavors quan, escoltant assessors d'inversió econòmica, col·loquem els diners en accions d'empreses tabaqueres. I ja hem caigut en la viciosa situació que com més bé funcioni el negoci tabaquer, més bondadosos podrem ser.

Bé, doncs més o menys així són les pràctiques de la fundació filantròpica més important del món, la Fundació Bill i Melinda Gates, amb un fons de donacions de 40.000 milions de dòlars. Així ho van denunciar ja el 2007 Piller, Sanders Dixon Los Angeles Times amb l'exemple d'una nena de Nigèria que gràcies a la fundació de Gates era vacunada contra la poliomielitis, encara que el que  preocupava la seva mare era una tos que no remetia a causa dels fums de les petroleres que furgaven  molt a prop. Entre elles, la italiana ENI, que comptava entre els seus inversors amb els diners de la Fundació Gates. Fins aleshores, la fundació havia donat 218 milions de dòlars contra la poliomielitis i el xarampió, i n'havia invertit 423 en corporacions petroleres.

Si afinem en les activitats de la fundació  podem veure en l'àmbit agrari i alimentari escenaris semblants. En concret, observem que l'increment de fons dedicats a recolzar programes a l'Àfrica, suposadament per lluitar contra la malnutrició, ha estat paral·lel a la inversió en empreses del sector agrari com Cargill (la principal comercialitzadora mundial de grans) o Monsanto  (líder en el negoci de llavors i pesticides), responsables, pel seu comportament acaparador, de moltes pobreses en l'àmbit rural.

Però sobre les ajudes de la Fundació Gates a l'agricultura empobrida de l'Àfrica podem defensar una tesi encara més atrevida: amb els suposats fons solidaris, el que busca la fundació no és frenar la fam o la malnutrició a l'Àfrica, sinó permetre l'avanç dels negocis agrícoles en què ha dipositat els seus diners. Em remeto a les dades de l'organització GRAIN després d'analitzar detalladament el conjunt de les donacions (3.000 milions de dòlars) de la Fundació Gates a l'agricultura entre el 2003 i setembre del 2014.

En aquesta anàlisi s'arriba objectivament a quatre conclusions. La primera es basa a comptabilitzar el lloc al qual van aquestes contribucions: aproximadament el 50% a organismes internacionals i regionals (que després comentarem), mentre que el 80% de l'altra meitat acaba en organitzacions de recerca i desenvolupament d'Europa i els Estats Units. En concret, el 79% de les donacions de la fundació a universitats i centres d'investigació van anar als EUA i Europa, i un escàs 12% per a beneficiaris de l'Àfrica. I si revisem el suport a les oenagés, veiem com tres quartes parts dels 669 milions de dòlars que la Fundació Gates ha entregat han anat a parar a organitzacions amb seu als Estats Units, mentre que les oenagés amb base a l'Àfrica reben un escàs 4%. És a dir, la Fundació Gates lluita contra la fam al Sud entregant diners al Nord.

La segona conclusió es basa en qui i a què dediquen els fons els receptors de les ajudes de Gates. I aquí és on veiem el predomini de tres organitzacions internacionals i regionals -l'AGRA (Aliança per a la Revolució Verda a l'Àfrica), l'AATF (Fundació Africana de Tecnologia Agrícola) i el CGIAR, un consorci de 15 centres internacionals de recerca en el sector agrícola- que tenen com a missió fomentar l'expansió d'una agricultura industrialitzada a l'Àfrica sobre la base de llavors patentades i un alt ús de fertilitzants i pesticides. És a dir, la Fundació Gates facilita recursos econòmics a l'agricultura de les multinacionals i no a l'agricultura camperola. Però és que, a més, aquestes organitzacions són tan influents en les polítiques agràries de molts països africans que la tercera conclusió és que les donacions atorguen a Gates la capacitat d'influir directament en les decisions que en matèria agrícola es prenen a l'Àfrica.

L'anàlisi de GRAIN no ha trobat que cap de les ajudes de la fundació es dediqui a recolzar les iniciatives de la mateixa pagesia africana i la seva manera d'entendre l'agricultura. Al contrari, ajuden el seu propi negoci agrícola. Un exemple: 4,3 milions de dòlars que Gates va entregar a l'AGRA s'han convertit en un suport als distribuïdors de productes agrícoles a Malawi, que compren el 67% dels seus productes a Monsanto, on Gates va invertir. Així, els diners circulen però la gana no s'atura. Coordinador de la revista 'Soberanía

 

Alimentaria, Biodiversidad y Culturas'.

Temes: Bill Gates