Editorials
La infanta Cristina, al banc dels acusats
Excepte una posterior pirueta jurídica imprevista, ahir va quedar aclarit el dubte que ha planejat al llarg de tot aquest any sobre Cristina de Borbó i les seves presumptes responsabilitats en el cas Nóos: la infanta es anirà a judici, acusada de dos delictes fiscals. És el desenllaç provisional d'un cas en què concorren diverses circumstàncies extraordinàries. La primera, i la que crida més l'atenció, és que és la primera vegada que un membre de la família reial espanyola ha hagut de comparèixer davant la justícia, i a més a més com a imputat. No menys atípic ha estat que, al llarg de la instrucció del cas, els encarregats de defensar els interessos públics (és a dir, la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat) hagin exhibit més vehemència per exonerar la infanta que per demanar-li responsabilitats. I finalment, i com a derivada d'aquesta singularitat, la que el valerós jutge instructor, José Castro, ha pogut mantenir la presència de la infanta Cristina en el procés gràcies a l'acusació popular representada per un sindicat tan obscur com Manos Limpias.
Però excepcionalitats al marge, el que la justícia es disposa a dilucidar és molt clar: en quin grau i mesura la infanta coneixia les operacions delictives del seu marit i hi participava. Iñaki Urdangarin i els seus socis van inflar factures a organismes públics per eteris serveis prestats per l'Institut Nóos -entitat que es presentava com si fos sense ànim de lucre-, amb l'agreujant que gran part del que ingressava es desviava a una empresa instrumental dels ara exducs de Palma, Aizoon, que servia per emmascarar altres ingressos i tributar menys impostos. Un frau com els que la justícia persegueix diàriament, i que ara condueix el matrimoni al banc dels acusats i al pagament d'una fiança de 17,5 milions d'euros.
El jutge Castro va recordar ahir una obvietat: que defraudar el fisc és defraudar el conjunt de la societat, perquè el que no paga qui està obligat a fer-ho ho acaben pagant indegudament els altres ciutadans, això si no es tradueix en una reducció de serveis per part de l'Estat. És a dir, que tots els espanyols són iguals davant la llei, com molt encertadament va dir fa tres anys Joan Carles I. Llavors la seva filla Cristina no estava imputada -sí que ho estava Urdangarin-, però l'aforisme té la mateixa vigència en l'Espanya en què regna Felip VI.
