La clau
Discurs amb Cristina al banc dels acusats
Barba blanquinosa, mirada previnguda, mans fermes i ben cuidades, vestit fosc, corbata ben combinada, silenci a la sala. El llum vermell de la càmera i el teleapuntador a punt. Al fons, segur, la complicitat i el consell de la dona que va ser periodista. Parla Sa Majestat el Rei.
El primer discurs de Nadal de Felip VI arriba sis mesos després que el príncep sigui rei. ¿Què ens explicarà? ¿S'atrevirà amb tot? En aquest tot s'hi inclou la seva germana Cristina al banc dels acusats per frau fiscal (del cunyat, val més no parlar-ne).
¿Optarà per la discreció que singularitza el regnat malgrat la seva curiosa afició a vestir-se de capità general de tots els Exèrcits? ¿Sentirà el mateix orgull i satisfacció amb què s'inflava el seu pare cada nit de Nadal, 39, inclosa la del 1975? ¿Sorgiran en el missatge gestos de complicitat a Oriol Junqueras, brindis a l'estilogràfica d'Artur Mas o comprensió davant la cua de Podem?
Els discursos del Rei no només els escriu la Zarzuela. Sempre passen pel retolador fosforescent i el típex de la Moncloa, governi qui governi. No s'esperin sorpreses. Temperància. En la coronació del juny passat, hi va haver il·lusos convençuts que el discurs del Monarca de l'Espanya plurinacional contindria paràgrafs en català, eusquera i gallec. No hi van ser mai. No va fer falta ni el retolador ni el típex.
Del discurs de demà s'avancen eufemismes vàlids igualment en el compromís per abordar l'atur, el desafiament català (així en diuen de l'independentisme) i la corrupció. Frases fetes per a «una Monarquia renovada per a un temps nou», deixant que els espectadors hi posin el contingut. Com quan Joan Carles I va afirmar que la justícia era igual per a tots i el públic va entendre que es referia al gendre Urdangarin. ¿Què advertirà Felip de la seva germana petita?
Arriba l'hora dels felipòlegs.
Notícies relacionadesLa contundència de Castro
Ahir, la Zarzuela va dir respectar la «independència» de la justícia. El ressò del comunicat es va esvair davant la contundència del jutge amb la infanta: «El que tu defraudes, ho paguem tots». Un titular així l'hauria d'aprofitar el nou Rei, fer-se'l seu i proclamar-lo.