Entre cometes

Una bona manera de llegir les informacions oficials és posar-les en dubte. O acotar l'abast de la magnitud del que s'hi diu. El jutge de l'Audiència Nacional Gómez Bermúdez, per exemple, ha parlat de «terrorisme anarquista», un sintagma no gens gratuït ni innocent. En aquest país, especialment aquí, la combinació del nom i de l'adjectiu pressuposa el despertar de vells fantasmes, l'atiar d'unes històries que, per bé i per mal, van marcar els primers anys del segle XX a Catalunya. L'anarquisme és, doncs, el record d'un moviment llibertari que es va bolcar en la dignitat de l'educació i del progrés civil, per exemple, i també, en el seu vessant violent, una força de xoc que va actuar en la intempèrie de la raó en els primers mesos de la guerra. Aquella Rosa de Foc que va viure l'esclat de l'Escola Moderna, va esdevenir després escenari dels fets cruents de maig del 1937 i del neguit dels escamots sense control. Per això no s'hi pot fer broma. Per això cal saber el detall dels escorcolls a la Kasa de la Muntanya i l'objectiu final d'una batuda que ha fet una desena de detinguts però que no ha demostrat l'existència d'un enllaç entre el nom i l'adjectiu.

No hem d'oblidar que algú amb tanta reputació i amb una integritat intel·lectual tan alta com Ferrer i Guàrdia va ser acusat sense proves de la Setmana Tràgica. Després, va ser afusellat no pas perquè fos terrorista sinó perquè era anarquista. No ho oblidem.