Anàlisi
L''efecte Mateu'
Quan Romanones va ser nomenat ministre d'Instrucció, el 1916, va cometre la imprudència d'anar a saludar els seus funcionaris. Les tres primeres sales del ministeri tenien totes les taules desocupades. Finalment, a la quarta hi va trobar un funcionari feliçment dormint sobre la taula. Com que el secretari de Romanones el va voler despertar, el ministre li va dir: «No, no el desperti. Perquè si ho fa, se n'anirà».
Han passat cent anys i tenim milers de funcionaris treballant sense parar intentant encarrilar l'educació. No hi ha hagut mai tants especialistes com ara. ¿Quin percentatge de pedagogs, psicòlegs, assistents socials, coachers… correspondrà per alumne? La relació educativa s'ha poblat d'intermediadors.
Respecte a l'absentisme, ja fa bastants anys que estem fent comissions d'absentisme (Baix Camp, Terrassa), plans integrals de millora escolar i tractament de l'absentisme (Barcelona), plans d'actuació sobre l'absentisme (Santa Coloma), protocols d'absentisme (Viladecans)... Però la realitat continua sense voler donar-se per assabentada.
La veritat crua és aquesta: els nostres joves no havien tingut mai més adults entestats a fer-los l'escola interessant i els centres d'ensenyament no havien estat mai en millors condicions materials que en aquests últims 15 anys. Però les dades són tossudes: un de cada quatre alumnes no vol estudiar.
Òbviament, l'absentisme és un símptoma que apunta a un error estructural del nostre sistema educatiu, encara que només ens escandalitzi socialment quan les dades internacionals ens fan sortir els colors a la cara.
Quan discutim sobre itineraris escolars seria bo començar reconeixent que ja existeixen dos itineraris de fet: el dels que assisteixen regularment a classe i el dels que no. I crec que podríem preguntar-nos si el nostre sistema educatiu, que, sens dubte, faria feliç el comte de Romanones, no ha perdut el control sobre si mateix, ja que majoritàriament té èxit amb els alumnes que vénen de casa amb l'interès posat.
A tercer de primària
Notícies relacionadesReconec que la preocupació social sobre l'absentisme està augmentant. Si no estic equivocat, els pastors gitanos de l'església evangèlica estan elaborant un comunicat en què es comprometen a combatre l'absentisme entre els gitanos. Si és així, la meva enhorabona.
Però el nostre problema pedagògic és el de la identificació precisa del punt de ruptura entre la trajectòria vital d'un nen i la trajectòria acadèmica de l'escola. La meva hipòtesi és que, en la majoria dels casos, aquest punt es troba a tercer de primària, quan es produeix un gir radical en l'activitat escolar del nen, perquè passa d'aprendre a llegir a aprendre llegint. En aquest moment petites diferències inicials de comprensió lectora donen lloc a ritmes molt heterogenis d'aprenentatge. Es produeix així el que és conegut com a efecte Mateu: a qui té, se li donarà, i a qui no té, fins i tot el que té se li prendrà. A vegades se li treuen fins i tot les ganes d'anar a classe, prefereix fracassar a l'aire lliure.
