L'altra mirada
«Lozano em va fer un vestit a mida, i jo el vaig felicitar»
«Lozano em va fer un vestit a mida, i jo el vaig felicitar»_MEDIA_1 /
No és habitual que els periodistes surtin a la palestra. Llorenç Tarrés (Sabadell, 1979) va tenir aquesta setmana la insòlita oportunitat de disputar un partit oficial de futbol sala amb la seva estimada Escola Pia, els setzens de final de la Copa del Rei, ni més ni menys que contra els campions de l'Europa, un equip que vesteix de blaugrana i sobre el qual Tarrés informa des de fa més de cinc anys... des de Barça TV.
-Quines bromes deu haver hagut de suportar aquests dies, ¿no?
-Sí, sí, hi ha hagut molta conyeta amb aquest partit. Els jugadors del Barça sempre m'han tractat com un més. Informo sobre ells, retransmeto els partits, estic al programa El marcador, però també al Som-hi Palau, sobre les seccions, i he estat en pràcticament els 19 títols i les quatre final four que ha jugat l'equip.
-¿I què li van dir?
SEnDHome, les bromes han estat a l'ordre del dia. L'endemà (vam perdre per 0-7), Sergio Lozano, el millor jugador del món del 2013, a qui diuen el Búfal o l'Animal, em va recordar que m'havia fet un vestit a mida en una jugada per la banda. I jo el vaig felicitar: 'Xato, és un honor que em facis un vestit a mida'. I Paco Sedano, el porter i capità, amb qui vaig intercanviar banderins al principi, em va provocar bastant recordant que el meu únic xut a porta se n'havia anat als núvols. 'Potser si fos rugbi', em va dir...
-Vostè és culer, ¿oi?
-Fins al moll de l'os. Sóc dels que de petit no sopaven si perdien. Després del que va passar a Kaiserslautern, vaig estar quatre dies celebrant el gol de Bakero. Aquest dimarts va ser la primera i última vegada que volia que perdés el Barça.
-¿Es van portar bé al Pavelló Nord de Sabadell?
SEnDMillor que bé. Després del partit els jugadors es van quedar firmant autògrafs i fent-se fotos amb els nens i el públic. Estava abarrotat. Per a mi va ser molt emotiu també perquè jugo des dels nou anys a la Pia, que té 23 equips de base, i fins i tot he sigut entrenador d'alguns dels meus companys actuals. A més, els Dracs, el grup culer, va corejar el meu nom al final. Pell de gallina.
Notícies relacionades-¿Com és tenir aquests monstres davant?
SEnDSón molt professionals. Després de les bromes lògiques, es van prendre el partit molt seriosament. Vam intentar fer una defensa digna, fins i tot vam fer dos pals, però ells juguen a un altre esport. Sembla que no corren, però imposen un ritme de partit increïble. Són més forts, més ràpids, millors tècnicament i tàcticament i amb una definició brutal davant la porteria.
