Continuïtat o canvi al Brasil

Només una nova incidència imprevista podria evitar que fins a l'últim minut del diumenge 2 de novembre no es conegui l'avui incert desenllaç de les eleccions presidencials més disputades al Brasil des del 1989. Marina Silva, exministra dissident del Govern del president Lula da Silva (2003-2010) i exmilitant durant 25 anys del Partit dels Treballadors (PT), s'ha convertit en l'única esperança de l'oposició política i econòmica per evitar la reelecció de Dilma Rousseff. Dues dones que es coneixen molt bé, amb coincidències compartides en les seves trajectòries polítiques del passat, però amb enfrontades diferències en les seves propostes de futur.

No serà la primera vegada que totes dues confronten el seu lideratge social davant l'inapel·lable veredicte dels electors. En la primera volta de les eleccions del 3 d'octubre del 2010, Marina Silva, candidata llavors pel Partit Verd, va quedar en tercera posició -insuficient per continuar en la carrera cap a la presidència- amb un més que meritori percentatge del 19,3 % i poc més de 19,5 milions de vots; a moltíssima distància, no obstant, dels més de 47,5 milions obtinguts per Rousseff, un 46,9%. Ara tot podria ser molt diferent. Marina Silva va irrompre com un cicló sobtat disposat a fer un gir polític de grans proporcions.

Les diferències ideològiques i personals no han parat de créixer entre elles dues des d'aquell moment. La sobtada mort del candidat del Partit Socialista (PSB) Eduardo Campos, el passat 13 d'agost, va sacsejar de tal manera la fins aleshores anodina campanya que va convertir Marina Silva, de la nit al dia, en un imprevist fenomen polític avalat per les enquestes. Una oportunitat per recuperar alè per part dels sectors conservadors d'oposició al Govern que ja havien abaixat els braços donant per segur un triomf còmode, fins i tot en primera volta, de la presidenta.

QUedaveN enrere les gruixudes desqualificacions llançades des dels més influents conglomerats de comunicació que no han dubtat a apostar ara, de sobte, per Marina Silva com a última opció que eviti quatre anys més de lulisme. L'estratègia no ha estat cap altra que la d'intentar unir tothom contra Dilma Rousseff, com han estat fent des d'aquella ocasió en què Lula da Silva va tenir la seva primera oportunitat frustrada de presidir el país el 1989, quan van crear del no-res un producte televisiu anomenat Fernando Collor de Mello, president que només va poder exercir durant dos anys (1990-1992) al descobrir-se la seva implicació en una enorme trama de corrupció.

L'economia del Brasil, la setena més gran del món, va entrar en recessió en els dos primers trimestres d'aquest any, cosa que no passava des de finals del 2008. L'estancament de l'activitat industrial i de la inversió són els factors clau que donarien explicació a una dada que genera angoixa en les classes mitjanes, decisives en aquesta elecció. Els governs de Lula i Rousseff van rescatar de la misèria gairebé 30 milions de persones, però la crisi econòmica mundial ha acabat per afectar també el gegant sud-americà. El Govern aplica receptes conegudes d'ajust de la despesa pública, però les taxes d'interès estan molt elevades i hi ha una apreciació canviària de moneda que no facilita la recuperació. Les previsions de fort creixement anunciades, dia sí i dia també, per al 2015 pels economistes de capçalera de la presidenta Rousseff no semblen haver despertat gaire confiança.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Amb tot, Marina Silva no deixa de ser un enigma. És una devota creient adscrita a l'evangelista Pentecostal Assemblea de Déu, contrària a l'avortament i a la legalització de les drogues toves. Ha promès construir una espècie de nova tercera via sense partits ni ideologies; amb la mesura estrella de l'autonomia del Banc Central, beneïda per unes elits financeres que es veuen representades en l'equip personal de la candidata. Dos exemples: el seu assessor econòmic és Eduardo Gianetti da Fonseca, exdirectiu de la Federació d'Indústries de São Paulo, i la coordinadora general és Marie Alice Neca Setúbal, empresària hereva del Banc Itaú.

Les últimes dues setmanes poden haver suposat un nou gir molt sorprenent que afavoriria les expectatives de continuïtat. El canvi de tendència s'hauria produït en l'instant en què Rousseff va decidir accentuar la politització de la campanya, entrant en la crítica frontal a les propostes socials realitzades per la seva oponent. Una conjuntura zigzaguejant d'un Brasil observat amb gran expectació pels seus veïns llatinoamericans -Bolívia i Uruguai tenen eleccions aquest mateix mes d'octubre- i pels Estats Units, a qui no disgustaria el canvi.