Anar al contingut

ANÀLISI

Herois o malvats

Leo Correa

Herois o malvats

Antoni Traveria

«No vaig acceptar la dictadura militar i ara no acceptaré la dictadura del Ministeri Públic i de Moro». Qui així s’expressava davant de milers dels seus incondicionals era l’expresident Lula da Silva. Tot el procés judicial contra ell ha estat trufat de múltiples suposicions, escasses proves concloents i massa conjectures. El Brasil viu una espècie de serial amb dos protagonistes, herois o malvats, depenent dels ulls amb què es miri. El jutge Sergio Moro ha adquirit una molt notable presència mediàtica al ser el responsable dels casos que s’han derivat de l’anomenada causa Lava Jato (operació Autorentat), l’escàndol més gran de la història del Brasil. Per a molts, el jutge Moro és un heroi atrevit que ha aconseguit encausar i acostar Lula a uns quants passos de l’empresonament. Per a molts altres, en canvi, el jutge és algú que busca la fama i que actua en les seves resolucions de forma partidària en favor de la dreta. El jutge Moro vol obligar Lula a començar a complir la seva condemna com més aviat millor, en una interpretació de la llei brasilera.

El mes de gener passat, tres magistrats d’un Tribunal de Porto Alegre van ratificar per unanimitat la condemna de Lula per corrupció i, a més a més, van augmentar la seva reclusió de 9 a 12 anys i un mes. Aquest enduriment de la sentència va sorprendre fins i tot en els sectors més combatius contra Lula, inclosos els poderosos mitjans de comunicació com el grup O Globo o la Folha de São Paulo. Al llarg d’aquests tres últims anys es van intensificar les investigacions contra Lula. Però hi ha hagut alguna defensa curiosa, no esperada. El 8 de febrer del 2017, en la cinquena jornada de la investigació pel cas Petrobras, l’expresident brasiler Fernando Henrique Cardoso va defensar l’honradesa de Lula da Silva davant el jutge Moro i va negar l’existència d’una xarxa de corrupció liderada per l’exmetal·lúrgic, com sostenia el mateix jutge Moro. Totes les enquestes d’opinió mantenen per a Lula un clar lideratge, per sobre del 30% de sufragis, en les ja pròximes eleccions del mes d’octubre vinent. Una elecció que pot ser molt inflamable als carrers, si finalment Lula ingressa a la presó, sense poder presentar-se als comicis com a candidat.

Els episodis de violència dels últims mesos tenen a veure amb la situació política. L’extrema dreta es fa més present dia a dia a les grans ciutats brasileres, una onada de violència que ha causat la mort de la política, activista feminista, defensora dels drets humans i regidora de Rio de Janeiro Marielle Franco; o dels trets realitzats contra la caravana d’autobusos de seguidors de Lula, als estats del sud. El risc més gran que té el Brasil a l’horitzó és el d’un Govern fràgil com l’actual de Michel Temer que segueixi cedint parcel·les de poder a sectors militars com el que representa el general retirat Luiz Gonzaga Schroeder, que ha amenaçat amb un aixecament armat si Lula segueix en llibertat. Ni el ministre de Defensa ni tampoc el president Temer han ordenat, fins a aquest instant, la detenció d’aquest militar sediciós. I hi ha motius.