Escàs aperturisme a l'Havana
Cuba, a l'altre costat del silenci
Les tímides reformes de Raúl Castro no han alleujat el col·lapse econòmic que suporten els cubans
Fidel Castro, un dels pitjors dictadors que mai ha existit sobre la capa de la terra, celebrava l'agost passat el seu aniversari. Ho feia en una de les seves moltes propietats a l'illa, amb vistes a l'immens camp de concentració que és avui Cuba, creat per la casta comunista durant uns interminables 55 anys. A Cuba, el temps es va aturar el 1959, avui igual que llavors, la repressió continua ara de la mà del tirà Raúl Castro, a l'ombra del seu germà Fidel.
El 2006, per raons de salut, Fidel Castro es va apartar oficialment del poder i va deixar pas en aquesta particular monarquia cubana al seu germà, que obsessionat per la supervivència del règim, va adoptar ¿mesures aperturistes? Bàsicament es tractava d'un tímid programa de reformes que permet als cubans una restringida activitat econòmica privada, comprar-se un mòbil o un accés limitat a internet i als enclavaments turístics de l'illa. Fins llavors, la gloriosa revolució no permetia als cubans disfrutar dels seus propis paratges naturals i les infraestructures turístiques. Bé, amb l'excepció (que avui continua) de mirar cap a un altre costat davant la vergonyosa realitat del turisme sexual. Prostitució femenina i masculina a canvi de productes de primera necessitat. Diversos documentals, emesos per Antena 3 o Tele 5, mostren aquesta atroç realitat. En un d'ells, Turismo sexual: turistas sin escrúpulos, una infermera explica que s'ha de prostituir per poder donar una millor atenció al seu fill asmàtic, ja que amb el seu salari de 10 dòlars a penes pot mantenir-se.
Fins ara, cap d'aquestes reformes ha alleujat el col·lapse econòmic cubà i que afecta tots els seus ciutadans amb l'excepció, és clar, de les elits privilegiades del Partit Comunista. Cuba viu sumida en un estat d'absolut desproveïment de productes bàsics, on conviuen les cartilles de racionament i el mercat negre d'aliments i altres béns necessaris. Per al règim, és senzill, culpar de tots els seus mals l'embargament nord-americà. A més de cruels, són mentiders i obliden la ingent ajuda econòmica prestada per la Unió Soviètica durant la guerra freda i després la humanitària practicada per la UE, les inversions de països europeus, a més del sosteniment energètic que proveeix el Govern socialista de Veneçuela. El caos no és resultat exclusiu de l'embargament, sinó de les absurdes polítiques econòmiques seguides, així com de l'enfonsament del bloc soviètic que es va donar als anys 90.
La dictadura cubana, avui com llavors, esgrimeix el seu mantra favorit, el de la sanitat i l'educació universal. És cert, hi ha sanitat (millor si pots pagar-la). Els millors centres com, per exemple, el Médico-Quirúrgico Cimeq, compten amb ales reservades per a estrangers i alts membres del partit. Sí, hi ha edificis amb la paraula hospital a l'entrada però estan desproveïts (gairebé) completament, igual que la majoria de les farmàcies. A més, s'ha retallat el nombre de metges disponibles, ja que el règim els exporta a altres països a canvi de diners, tal com recollia un article recent a The Economist.Respecte a l'educació, a Cuba existeix un sistema universal d'adoctrinament. ¿Com pot anomenar-se educació un sistema amb llistes negres de llibres? En tots els racons del sistema educatiu subjau el culte al líder i a un sistema pervers, que empresona els seus ciutadans pel simple fet de pensar diferent. Aquesta educació forma professionals obedients i genera a més un exèrcit de delators (els comitès de barri). En aquest sentit, per exemple, una disposició de l'agost del 2014 combina professionals amb delators i obliga els advocats a notificar immediatament activitats sospitoses, trencant una cosa tan bàsica com la separació de poders.
Es pot parlar per tant d'una sanitat que es presta de forma deficient i d'una educació corrompuda a major gloria de la seva revolució. I es pot recordar que els dos serveis socials es presten millor en molts altres països a l'empara d'un sistema democràtic.
Notícies relacionadesA hores d'ara no ha canviat res a Cuba, no hi ha res a celebrar, ni tan sols l'aniversari de l'estimat líder. Ningú pot expressar-se amb llibertat. Milers van ser executats i empresonats per intentar fer-ho. Ningú hauria de deixar de llegir Contra toda esperanza, d'Armando Valladares, o de veure el documental Nadie escuchaba, de Néstor Almendros. Actualment hi ha presos polítics a les seves presons inhumanes. Les admirables Damas de Blanco pateixen diàriament l'odi i la violència del règim i els seus sicaris. A l'altre costat del silenci, a Cuba, hi ha un insult a la dignitat de l'ésser humà, la dictadura comunista de Fidel i Raúl Castro.
Professor de Relacions Internacionals. Universitat Complutense de Madrid.
