La clau
El fenomen Marta Rojals
Un dels plaers de l'estiu per als que encara llegim també en paper és reduir la llista de llibres pendents. Són molts, perquè el ritme trepidant de descatalogació dels títols obliga a comprar tot el que és interessant fins i tot sense tenir temps de devorar-ho. D'aquesta prestatgeria vaig recuperar aquest estiu L'altra, el segon llibre de l'enigmàtica escriptora catalana Marta Rojals. Les primeres cent pàgines em van captivar i en les restants no em va decebre ni un paràgraf. Malgrat els meus pocs dots com a crític literari, diré, com a simple lector, les seves dues principals virtuts: la capacitat de captar el present i l'habilitat en la caracterització dels personatges a través del seu registre lingüístic amb un treball de naturalització de la llengua catalana digne d'obtenir la glòria nacional. El lector troba permanentment estereotips que formen part de la seva vida quotidiana, especialment de com està vivint la crisi la generació que va néixer en la classe mitjana i que, després de complir tots els protocols del sistema -estudis, feina, hipoteca i pla de pensions-, anticipa una vellesa als voltants de la pobresa. Rojals retrata aquesta època amb la frescor, la desimboltura i la minuciositat amb què Vázquez Montalbán va captar la transició espanyola i l'acritud amb què Quim Monzó va disseccionar la postmodernitat olímpica.
Galeria de barbarismes
Notícies relacionadesEncara més original és la utilització de la llengua com a principal instrument d'identificació dels personatges. Cada generació, cada entorn social i laboral tenen a L'altra la seva particular gamma de barbarismes. Girs que tots hem sentit i fins i tot coincideixen amb els propis. Un element que provoca encara més proximitat amb el lector.
Un dels avantatges de les xarxes socials és que també permeten conversar sobre les lectures d'aquest estiu que no ho és. Són molts els que aplaudeixen Rojals en el meu timeline. I la recomanen mentre el seu enigmàtic avatar atén sense parlar, deu ser que està emmagatzemant estereotips i girs lingüístics per al seu pròxim llibre. Que arribi aviat. I mentrestant, que algú l'hi recomani a Rajoy; entendrà millor el que passa a Catalunya fins i tot que llegint Victus.
