La clau
L'orgia de Pujol i l'Estat
Era tan persuasiu el Yoda Pujol quan proclamava que qualsevol atac a la seva figura també era un atac a Catalunya, que l'altre costat de la galàxia (Madrid) va acabar creient-s'ho. Tant, que van dirigir tots els míssils sobre ell quan, en la senectut florida, es va declarar independentista. Desmuntar Pujol era parar els peus a aquesta Catalu-nya donada a la fuga. Tornaran a la càrrega quan s'esfumi l'agost, que l'aparell de l'Estat també estiueja. Que la calor no és bona per elaborar informes.
Avui es compleixen 15 dies del Divendres de Confessió. Dues setmanes en què s'ha passat del silenci perenne al ressò huracanat. De la fantasiosa omertà a la qual van estar sotmesos els «covards» mitjans catalans durant dècades a l'acudit murri del tertulià d'estiu, a la pulla amb gintònic, al tir al blanc del jo ja ho sabia, a la festa grossa de tots els presumptament. Amb la tranquil·litat conquistada per totes les portades que la premsa espanyola va dedicar a destapar la corrupció pepera en el cas Gürtel i per la valentia demostrada des del dia en què The New York Times va assegurar que el pla de pensions de Joan Carles atresorava 1.300 milions.
Envoltat pel remolí de veus que celebren que Pujol despulli vergonyes, gairebé miro cap on indiqui la UDEF. El patriarca va revelar per carta que durant 34 anys va ocultar la sospitosa herència familiar. No va escriure ni una línia sobre la fortuna amassada pels seus descendents en bancs de Suïssa, Andorra i Gomorra.
Es va obrir la veda i en només tres dies es va xifrar el botí en 1.800 milions d'euros, 300.000 milions de les pessetes de l'avi Florenci. Tots ja la donen per bona. Quina celeritat la dels detectius d'Interior.
«Però ¿qui coi és la UDEF?», va exclamar l'octogenari Pujol quan van començar a brotar els negocis del clan. Estúpid, la UDEF era, és, l'Estat, l'hi hauria d'haver dit Susanna Griso. Havia de saber-ho ell, com a figura decisiva en l'equilibri de l'Espanya recent (equilibrista amb González i Aznar), abans d'abraçar l'estelada i pregonar la seva conversió independentista. ¿Adéu a Espanya? L'Estat va greixar la maquinària adormida 34 anys, va fer diana. ¿Fins on arribarà?
L'orgia continuarà.
